El doctor de la música té títol?

Ja hi tornem a ser.  La promotora dels concerts de Bruce Springsteen a Espanya, Doctor Music, l’ha tornada a liar, aquest cop en el concert de Santiago de Compostela.  Vagi per endavant que m’imagino que gestionar un aconteixement d’aquest tipus, amb les grandioses quantitats de material tècnic i humà que comporta, ha de ser una tasca realment difícil i gairebé titànica, però el que no pot ser és fer les coses malament tantes vegades i després defugir responsabilitats.  No, no vaig estar a Santiago, tot el que sé és per la premsa i per amics que sí que hi van anar, però sí que he sofert altres vegades en carn pròpia els desgavells d’aquesta gent, per tant, em puc fer una idea del que va passar allí.  Per exemple, en el concert de Ry Cooder del passat 30 de juny, van canviar a darrera hora el lloc del recital, de l’Auditori del Fòrum vem passar al Sant Jordi Club.  Res a dir, si no fós que en el primer els seients estaven numerats i en el segón no, era un seu a on puguis, per tant, era igual que tinguessis fila u, si arribaves tard havíes de seure a on podíes, per exemple, a la fila vint i al lateral.  Explicacions del canvi?  Disculpes per les molèsties?  No, cap ni una, per què?  I no estic parlant de cap fet aïllat, l’historial de la promotora és llarg en incidents d’aquest tipus.

Per part meva, en els magnífics concerts de Bilbao i Benidorm, cap problema, potser perquè no hi va haver tanta improvisació com a Santiago.  I no puc, ni vull, acabar l’entrada sense incloure aquesta perla que Bruce va tocar a Benidorm.  Es tracta de I fought the law, una cançó original de The Clash que aquí queda molt apropiada.  I és que, tal com diu Bruce i tal com deia Joe Strummer:

Breakin’ rocks in the hot sun
I fought the law and the law won
I needed money ’cause I had none
I fought the law and the law won

Boss, the Boss

Molt bé, encetem avui aquest blog amb una sèrie d’entrades sobre el millor cantant del món mundial segons un servidor.  En primer lloc, felicitar als responsables del suplement “El dominical” de El Periódico de Catalunya del passat diumenge dia 14, ja que inclouen un extens reportatge sobre la tot just finalitzada gira Magic del Boss, a més de repassar els seus plans de futur, que segons la rumorologia apunten a nou disc pel 2009, acompanyat també de nova gira, però podria ser que aquest cop sense la E Street Band al complet (el batería Max Weinberg té contracte amb una cadena de televisió que l’impediria fer-la i Clarence Clemons, degut a la seva edat, ja no està per gaires trotes, tenint en compte que va sortir d’algun concert del Magic en cadira de rodes com si fós Rocky Balboa).

A més de tot això, destacar dues novetats.  La primera en el panorama editorial.  Es tracta de Bruce Springsteen: más duro que los demás, escrit per June Skinner Sawyers (Barcelona: Robinbook, 2008) i adquirit per totes les biblioteques públiques de la província de Barcelona.  En aquest llibre l’autora repassa les, segons ella, millors 100 cançons de Springsteen, fent referència en cada una d’elles al significat de la lletra, que a vegades s’ens pot escapar o no acabar d’entendre-la del tot, i al moment vital de la carrera de Bruce en que van ser escrites, perquè cada cançó és un món.  Encara no l’he llegit (prometo fer-ho), però el llibre és altament atractiu.

I per acabar i com a curiositat, destacar la recent aparició del disc The Boss chill, que inclou versions chill-out dels temes més famosos del cantant de Freehold.  Aquest sí que l’he sentit i el cert és que són totes versions molt tranquiles i molt agradables d’escoltar en un ambient relaxat.  Una altra manera d’escoltar Bruce.