Recomanacions còmics (V): “Midnight nation”, de J.M.Straczynski i Gary Frank

El detectiu d’homicidis John Grey (un cognom no gens casual) investiga una sèrie de misterioses desaparicions on les víctimes s’esvaeixen sense deixar ni rastre.  Tant es ficarà en la investigació que acabarà desapareixent ell també.  Del tot.  Perquè a on anirà a petar el gris detectiu, i tots els altres abans que ell, és a una terra de ningú, uns llimbs que recullen a tots aquells que han estat oblidats pels altres, però primer per ells mateixos.  Són els que no tenen sostre, els que s’han oblidat de viure, els que no ocupen cap lloc al cor de ningú, els que, en definitiva, han perdut l’ànima: la nació de mitjanit.  La grisor ha acabat per consumir les seves vides i no hi ha escapatòria.  O potser sí?  Grey té un any per caminar de costa a costa dels EUA per tal d’enfrontar-se a la prova definitiva que el farà mereixedor, o no, de recuperar la seva vida i tornar al món que coneixia.  Pel camí l’acompanyarà la misteriosa Laurel, que li ensenyarà les normes del nou escenari a on ha de moure’s.  Una punyetera obra mestra (o si no, poc li falta) de J.Michael Straczynski amb els dibuixos adequats de Gary Frank.  Profunda, intrigant, mística, però sobretot, una gran història.  I basada en fets reals, la pròpia foscor que, segons declara, va acompanyar al guionista en una etapa de la seva vida.

Recomanacions còmics (IV): “El gusto del cloro”, de Bastien Vivès

El gust del clor és amarg.  I això ho sap prou bé el seu autor, el francès Bastien Vivès, qui va parir aquesta història tan madura a la sorprenent edat de 23 anys.  Així doncs, amb aquest títol tan ben trobat, ja tenim una pista de per on anirà la història, la d’un noi que, aconsellat pel massatgista, va a nedar a la piscina un cop per setmana.  Allí coneixerà a una noia i de les seves trobades en neix aquest relat senzill, però així mateix ple de matisos i fet de silencis, mirades i un omnipresent color verd que tot ho anega.  L’ús de la càmera subjectiva fa que ens fiquem en la pell del protagonista i els buits narratius els hem d’omplir amb la nostra imaginació.  No, no se’ns posa la cosa fàcil.  Si volem submergir-nos en la història, l’autor ens demana un esforç, hem de mullar-nos a la força.  Però si com capaços de fer-ho, si som capaços de nedar, encara que sigui a contracorrent, assistirem a un moment memorable, el de la resposta a la pregunta que els personatges es fan: Per quines coses estaries disposat a morir? Perquè sí, la resposta apareix, amagada entre aigua clorada, somriures subaquàtics i altres misteris de la vida.  Potser perquè hem après que el gust del clor és amarg, sí, però també del tot necessari si vols nedar.

Recomanacions còmics (III)

I aquest mes són Little Nemo in Slumberland, de Winsor McCay, autèntic clàssic que figura a totes les enciclopèdies d’història del còmic.  Creat entre els anys 1905 i 1911, el seu autor, aprofitant les històries d’ambient oníric, va innovar en l’ús del color, la perspectiva i la grandària de les vinyetes, i va fer avançar l’art del còmic molts anys de cop.  L’edició de col·leccionista que ara publica Norma recupera les mides de les pàgines originals que sortien als periòdics de la època, això és, llargària llençol: 40 x 55 cms.  D’aquí el dibuix que encapçala aquesta entrada, homenatge a tan singulars i gegantines mides.

A Maria i jo, Miguel Gallardo ens explica les anècdotes viscudes durant una setmana de vacances a les Canàries amb la seva filla Maria, de dotze anys i autista.  Ho fa de manera molt plenera, explicant la seva experiència com a pare i emocionant al mateix temps.

Fábulas, de Bill Willingham i Mark Buckingham, és una sèrie encara oberta (i per molts anys) que ha esdevingut ja un clàssic.  Les aventures dels personatges de les faules clàssiques en una comunitat secreta encabida en el nostre món, a on el llop ferotge n’és el xerif, Blancaneus la tinent d’alcalde i Rínxols d’Or una terrorista, són molt enginyoses, emocionants, gracioses i dramàtiques alhora.  Es podrien dir moltes coses d’aquesta sèrie tan recomanable i tan ben portada pels seus autors, si voleu saber-ne més recomano l’interessantíssim article que apareix a l’enllaç.

Recomanacions còmics (II)

Vals con Bashir, d’Ari Folman i David Polonski

Aprofitant tot el material creat per a la pel·lícula d’animació del mateix nom, el següent pas natural era utilitzar-lo per a fer-ne la versió en còmic, que realitza el mateix director.  Encara que és menys àgil que el film i perd un dels seus principals atractius: les veus originals de les persones entrevistades arrel de la matança de palestins al Líban al 1982.  Tot i així, segueix sent una història dura sobre la memòria, personal i col·lectiva, que calia explicar.

Las serpientes ciegas, de Felipe Hdez.Cava i Bartolomé Seguí

Premi Nacional de còmic del Ministerio de Cultura (és a dir, la consideració oficial de millor còmic espanyol de l’any passat), és una història de revenges ambientada a l’any 1939 a dos escenaris diferents: l’Espanya de les acaballes de la guerra civil i Nova York.  Molt ben documentada i dibuixada, la trama està farcida de sorpreses en un clima de desencís i derrota.

Pyongyang, de Guy Delisle

Divertidíssim exercici basat en el contrast entre cultures, que fa l’autor del Quebec al voltant de la seva pròpia experiència vivint a la capital de Corea del Nord.  Aporta el seu sentit de l’humor i un punt de vista occidental a tot el que l’envolta.  Primer no jutja, només observa, però al final, davant tantes coses que el (ens) sorprenen, acaba opinant.  Utilitza la mateixa tècnica narrativa en dos àlbums més: Shenzen (sobre la Xina) i Crónicas birmanas (Myanmar)

Recomanacions còmics (I)

Enceto aquí una secció mensual dedicada a recomanar tres còmics, dues novetats i un clàssic dels de tota la vida.

Emotional world tour, de Miguel Gallardo i Paco Roca (Astiberri, 2009)

Arrel de l’èxit l’any passat d’Arrugas i de María y yo, els seus respectius autors, que no es coneixien, al compartir editorial, van coincidir en moltes conferències i salons del còmic per presentar les seves obres.  Es van fer amics i com a resultat de la seva amistat i de totes les experiències compartides, neix aquesta obra a quatre mans farcida de les anècdotes viscudes durant el seu tour i que resulta molt divertida i emotiva.  L’únic punt negre és l’edició limitadísssima que n’ha fet la editorial, només 1500 exemplars.


Jazz Maynard #3: Contra viento y marea, de Roger i Raule (Diábolo, 2009)

Gènere negre en estat pur, amb ritme, intriga i persecucions, i fet per gent de l’Hospitalet.  L’acció no passa a Harlem, no, ni tampoc al Bronx, passa al Raval, el barri de tota la vida del protagonista.  Com que a Espanya no trobaven editor, els seus autors es van haver de buscar la vida a l’estranger i van aconseguir que Dargaud els hi ho publiqués a França.  Després del seu èxit al país veí, la sèrie es va publicar finalment aquí.  Aquest tercer número tanca la història que es va obrir al primer.


Batman: El regreso del señor de la noche, de Frank Miller (Norma, 2002)

Considerada encara ara, vint-i-tres anys després de la seva creació, la millor història mai feta de Batman.  Frank Miller ens el representa als seixanta anys d’edat, ja retirat de les dures tasques d’impartir justícia (o era venjança?), però la societat és tan malalta, caòtica, depriment i corrupta, que algú ha de posar-hi ordre de nou.  I Bruce Wayne es torna a posar la caputxa i la capa.  Però, ai! de la mateixa manera que ell torna també ho fan els seus enemics que, amb l’edat, només han fet que empitjorar.  Memorable la batalla amb Superman, un titella a les ordres del Govern.