X de ximplet

Es deia Eugènia, però jo era l’únic que l’anomenava Xènia. Em semblava un nom més exòtic, extravagant, xiroi. En canvi, Eugènia em sonava a quelcom estrany, erràtic, esperpèntic. A ella tant li feia. Abans havia sortit amb la Maria, però la relació havia estat maldestre, maniàtica, i al final de tot, malaltissa. Doncs, com deia, amb la Xènia va anar força bé, al menys al començament. Hi havia un tel de misteri sobre la seva persona que em tenia fascinat, una part d’ella recòndita però de la qual se’n percebia la màscara, l’embolcall, com per fer palès que la ocultació era totalment conscient. Durant mesos, vaig estar giravoltant en torn d’aquest enigma, però el que em va quedar al final de tot va ser un bon mareig. Mai vaig aclarir la X de l’equació, així que al final ho deixàrem correr i vaig enxampar la exit sense gaire èxit.

I què n’he après, de tot plegat? Doncs que l’abecedari pot ser molt fumut, amics, si no te’l coneixes prou bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s