Recomanacions còmics (XVII): “Imbatible” de Pascal Jousselin

Una autèntica meravella sorgida (mai millor dit) de les pàgines de la famosa revista franco-belga Spirou. El protagonista és un súper-heroi que té com a poder el fet d’haver pres consciència de ser un personatge de còmic, és a dir, el coneixement de saber que viu en un món bidimensional. Per tant, pot albirar el futur simplement abaixant la vista i entrellucant les vinyetes inferiors o pot retornar al passat enfilant-se al marc de la vinyeta i pujant a la superior. De la mateixa manera, com es veu a la foto, les seves accions poden afectar no només a la vinyeta on està (el temps present) sinó també a d’altres (el temps passat o futur), trencant la linealitat que se li suposa a un còmic convencional. I la cosa no acaba aquí, perquè també apareixen d’altres personatges amb poders semblants. El seu col·laborador juga amb les dimensions espacials: els objectes que apareixen en el fons del dibuix són petits i hom suposa que això és degut a la perspectiva, però no, aquest personatge els pot agafar amb els dits perquè els dos, tan persona com objecte, no tenen la dimensió de la profunditat; ambdós estan en un món bidimensional —amplada per alçada— i els objectes “llunyans” segueixen sent petits perquè estan en el mateix pla que els “propers”. També tenim un altre personatge que pega a la gent amb les pròpies bafarades (“el poder de les paraules” diu, i no i falta raó), i el dolent de torn fuig sempre de la policia gràcies al seu poder de travessar el paper i aparèixer així a l’altra banda de la pàgina. Cal dir que no és gens fàcil construir tot aquest joc meta-ficcional perquè, al mateix temps que els personatges travessen la pàgina o canvien de vinyeta alegrement, la narració va seguint la seva seqüència lògica, és a dir, de dalt a baix i d’esquerra a dreta. O sigui, que per molt que els personatges es moguin al seu antuvi per la pàgina, la temporalitat de la narració és manté intacte. Fins i tot, per acabar-ho d’arrodonir (o per embolicar encara més la troca), en una de les historietes i mitjançant un raig làser, el dolent estripa la pàgina, i efectivament, el paper apareix esquinçat de debò (quina feinada els de la impremta, també), inserint la narració de la pàgina de sota dins l’actual com si el personatge tingués una visió del futur. Complicat d’entendre? Potser sí, però la millor manera de capir-ho tot és donar-li una oportunitat a aquest tros de còmic, del qual esperem amb candeletes que se’n publiquin més volums a les nostres contrades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s