Permeteu-me caure en la temptació

Vam anar a comprar els ingredients necessaris (tot ritual requereix d’una faramalla prèvia ben definida i perfectament reglamentada, digué) i jo vaig somriure-li, simulant confiança en mi mateix.  Vam trobar la majoria de galindaines a una tenda de xinesos: dues túniques de color blanc setinat, espelmes de colors cridaners, encens especial de l’Hindu Kush, un parell de bosses d’estris de festa infantil i, el més suggeridor de tot, unes manilles, localitzades aquestes a un comerç on li van picar l’ullet en demanar-les.

En la nostra primera cita vam anar a casa seva, un pis nou i espaiós d’un barri de classe alta.  No recordo gaire bé què vam sopar —jo poca cosa, estava encuriosit, nerviós, excitat, Déu em perdoni— i aviat jèiem al llit tot conills, realitzant els preliminars del ritual que ella tant frisava per iniciar per tal que els nostres cossos és familiaritzessin l’un amb l’altre, requisit imprescindible si es desitja transitar en companyia el camí espiritual (la carn anhela carn, em xiuxiuejà a cau d’orella després de mossegar-me el lòbul i pessigollejar-me’l amb la punta de la llengua).

—De debò cal, la mel de tarongina?

Va assegurar-me que sí, calia per activar els xacres.  Era un estimulant molt antic, herència ancestral dels fills d’An, i encabat de dir-ho, me la va fregar amb passió sobre els malucs.  Encara bo que la seva nuesa em distreia la vista i només per allò la situació ja pagava la pena.  Un cop ben empastifat, em donà instruccions sobre com col·locar-me.  Em penso que en aquestes alçades, els meus nervis de novell ja eren prou evidents i la meva manca d’experiència en aquestes arts es feia dolorosament palesa, i és que tot això no figurava en les il·lustracions dels llibres prohibits que havia llegit i no penso fer cap acudit sobre la posició del missioner perquè seria massa obvi.  “Sense petons ni penetració, jugarem només amb les energies”, pontificà.  Cloent els ulls, s’aclofà sobre meu com si fos una peça de puzle intentant encaixar amb la companya i va començar a col·locar un braç per aquí, una cama per allà —tot amb lentitud exasperant—, mentre anava mussitant una mena de salmòdia exòtica que es mesclava amb la fortor de l’encens afgà i tot plegat em feia ballar el cap i em provocà unes basques que sortosament vaig controlar.  Els nostres cossos estaven tan entortolligats que sóc incapaç de descriure la postura final, només sé que el meu braç esquerre passava per sota la seva aixella i al mateix temps el tenia empresonat per una cama que sé que era meva pels pèls, perquè no la notava, estava ben adormida, i amb la mà dreta (crec que era la meva) emmanillada li amanyagava el clatell, cosa que clarament l’excitava pels sons profunds i íntims que emetia.  Al mateix temps, jo recitava el mantra palatal prèviament memoritzat, que en els meus llavis sense circulació sonava: “Omeeee-omeeeee-omalaaaaaaa…”, però com ofegat, i quan la noia em pessigava l’espatlla, tenia instruccions d’aturar-me i realitzar una mena de cloqueig amb la llengua, al qual ella s’hi afegia amb un gaudi extrem.  Així vam passar tota la nit.  Embullats i espetegant amb la llengua com animals en zel que no s’acaben de trobar.  Ella es va mostrar ben engrescada i joiosa durant tota l’activitat, però jo vaig acabar mentalment i física exhaust.  Exhaust i decebut.  Exhaust, decebut i amb unes agulletes de cal Déu i perdó per l’heretgia.  Havia clicat la casella d’espiritual al Tinder pensant-me que trobaria una altra cosa.  Me’n torno al seminari, d’on no hauria d’haver-me escapat mai.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s