Microrelats des del confinament

“Quan cantàvem pels balcons” li semblà un títol apropiat. De la finestra estant arribava el so de gralles, àries d’òpera, concursos de xiscles, theremins, timbals. Amb aire resignat, va canviar el títol del reportatge: “Quan saltàvem pels balcons”.

El COVID-19, amb el tauler d’escacs sota el braç, va trobar la porta oberta. Havia arribat tard. A dins, la solitud, la desesperació, l’alcoholisme i l’angoixa, com llops afamegats, s’estaven delectant amb el cadàver del pobre Lluís.

Corria repartint suors a tort i a dret pel carrer atapeït de gent. Bevent aigua de la font li sobrevingué un atac de tos. Suant i tossint encara dins l’ascensor, patia per no arribar a temps. Però ho aconseguí. A les vuit ja estava aplaudint des del balcó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s