Enviat per: Jordi | 20 febrer, 2017

Fluvial

Situat al cim del turó, a l’esquerra contemplo els prats verds del meu passat: plàcids, frondosos, plens de vida.  Al mig, el meu present, el rierol que els delimita del futur: un corrent immens, cabalós, brogidor i, depèn de l’actitud amb que l’entomis, el més perillós dels corrents si hi vas orgullós de tu mateix sense cap tipus de precaució o, pel contrari, el més suau i fidel dels amics si aprens a escoltar-lo i a interpretar els seus missatges de color blau que contínuament t’envia avisant-te de la propera corba.  Però seguim dalt del turó.  El meu esdevenidor és un sot (provocat tal volta per un meteorit milers d’anys enrere, chi lo sa?) que apareix, emperò, florit de margarides recarregades de groc: molt belles, sí, però com no vigilis, enlluernat per la seva bellesa, pots anar a raure al clot que amaguen.  Envoltant-lo, una boscúria frondosa carregada d’olor a molsa i fressa de fulles seques cruixint sota els peus quan gosis aventurar-t’hi.  I el cel, violaci, amb un sol que es pon que indica la prompta albada de tot allò en què vas creure una vegada i que aviat ja no existirà.  Per conèixer altres començaments, hauré d’esperar el nou dia.  Sí, ja ho sé, aquesta descripció, en conjunt, em sembla tan burda com òbvia i també un pel massa melodramàtica, sí, i els tons cromàtics que descric, massa recarregats.  Però a vegades un necessita el tub del color que no troba.  El buscaré millor, no fos cas que me l’hagi deixat a casa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: