Enviat per: Jordi | 2 Desembre, 2016

(Súper)diàleg per a lluços

superman-abstract-laundry-minimalistic-simple-1920x1080-wallpaper

—Dispensi, amable ciutadà.

—Digui’m.

—No tindria vostè per casualitat una moneda de dos dòlars per a deixar-me?  És per la rentadora.  Tinc els calçotets bruts i ara mateix no porto sueltu.  Com que no tinc butxaques a l’uniforme…

—Vostè és Superman, no?  La “S” en el pit el delata.

—Doncs sí.

—I tant costava posar-se butxaques?

—Un no pot estar en tot, bon home, prou feina tinc salvant el món cada dia.  Em pot deixar la moneda, sí o no?

—Però no té vostè rentadora a casa, que ha de venir a una bugaderia pública?

—Miri, jo visc a vint ciutats d’aquí, i no puc anar volant fins a casa perquè ho hauria de fer sense els calçotets vermells que ara mateix tinc bruts i que tant m’identifiquen (li recordo que els porto per fora).

—I quin problema hi ha?

—Que ningú em pot veure sense ells perquè els patrocinadors m’ho tenen prohibit.  Imatge de marca, sap?  Per això mateix tampoc em puc deixar barba o canviar de pentinat.

—I no els pot rentar vostè mateix amb algun superpoder?

—Quin?  La superneteja?  No el tinc pas.

—Com se’ls ha embrutat?

—Doncs perquè el supersuflé aquest és un brut, cada cop hi ha gent més rara que fa malifetes.  Quan l’he detingut amb un bon raig de visió calorífica, el tio ha rebentat i hi ha hagut merenga per tot el barri, els meus calçotets inclosos.

—Li puc fer una pregunta personal?

—Em deixarà la moneda, sí o no?  Perquè superpaciència tampoc en tinc.

—Sí, sí, aquesta i prou.  O sigui, vostè porta els calçotets per fora, això ho sap tothom.  Però, porta un altre parell sota les malles blaves?

—Ep, això és privat!

—Ja l’he avisat que era personal.  Vinga home, súper, no li ho diré a ningú, li juro!  Ja hi pot pujar de peus!

—On m’he d’enfilar?

—Que ja hi pot confiar.  No entén el significat d’una frase feta?

—Sóc extraterreste, jo!  Allà no en teníem pas, de frases fetes.  Ens comunicàvem mitjançant un complex sistema de símbols pitagòrics que…

—Sí, sí.  Però du un segon parell de calçotets o no?

(una mica avergonyit): —Sí…

—Osti, deu tenir molta calor, no?

—Em sua la polla.

—Escolti, sí que és malparlat vostè!  El poder de les superparaulotes veig que sí el té, eh?  No veu que aquí hi ha nens?

—Que suo molt per dins, vull dir.  He dit alguna inconveniència?

—Deixi-ho estar.  Aquí té la moneda.

—Moltes gràcies, amable ciutadà.

—A tu, Superman.

(Homenatge maldestre als Diálogos para besugos d’Armando Matías Guiu)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: