Enviat per: Jordi | 7 Setembre, 2016

Flors desolades, jardiner incomprès

flowers-1067263_960_720

El jardiner s’havia quedat sense plantes per regar.  L’hivern havia estat molt cru, inusitadament dur, fins i tot pel que es considerava hivern en aquelles contrades, i s’havia endut pel davant, a més de tota la collita de cols llombardes —que havia volgut cultivar només pel seu color—, les roselles, els geranis, les roses i els gira-sols, plantats tant de temps ençà per sa germana quan encara hi era.  Ara, capcot i desconsolat, contemplava l’erm en que s’havia convertit el florit jardí d’antuvi.  Durant tots aquests anys havia alimentat la il·lusió que un dia la plantació seria, per fi, tan gran que no li caldria anar a comprar llavors mai més i que amb les pròpies que li donés la terra al seu abast ja en tindria prou per seguir escampant bellesa.  Ara però, la il·lusió s’esvaïa, es desfeia com un ninot de neu sota el sol, desapareixia com un tou de fang a la llera d’un rierol.  Dins aquests negres pensaments estava, quan una papallona fugissera i multicolor, una que acostumava a venir de tant en tant a ensumar flors (però això el jardiner no podia saber-ho de cap de les maneres), va aparèixer, però en comprovar que no romanien en el paratge —que derivava perillosament cap a un ermot— ni plantes ni flors ni pràcticament res amb vida, després de donar unes quantes voltes a l’aire, entre incrèdula i escèptica va acabar per fugir també d’allí.  El jardiner, en contemplar-la, sol ara i de manera definitiva amb la seva congoixa, no va voler marxar sense arribar abans a una conclusió dels fets, però no una qualsevulla, sinó una que fos definitiva i li permetés albirar la situació en tots els seus matisos i racons.  Així, minuts després, hores tal volta, decidí que era arribada l’hora d’iniciar una nova etapa amb una nova plantació.  Sí, hi hauria noves poncelles de rosella i assutzenes, gardènies, margarides, orquídies, narcisos, prímules, hortènsies, tulipes, violetes, nomoblidis, i també pensaments, molts pensaments, que alegrarien el paisatge i de pas també la seva ànima, ara ja més gojosa.

Però no va poder dur a la pràctica el seu pla.  Després de tant temps, els propis membres engarrotats van esdevenir la única i definitiva murada cap el desig irrealitzable.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: