Enviat per: Jordi | 7 Març, 2016

Aquells llunyans erms, va dir

219

Avui he conegut una noia que duia tatuat el nom de Déu al braç.  Enteneu-me, no sóc pas cap entès en religió, però és que ella mateixa així li ho ha dit al senyor del costat que es mirava el gravat amb ulls encuriosits.  Era en aquelles hores matineres en què el metro va atapeït de gent i hom té tendència a passejar els ulls per la fauna del vagó en estat de mitja somnolència, com era el meu cas.  Jo he fet veure que no m’adonava de res i, acte seguit, he tornat a aclucar els ulls intentant que, aquest cop, els somnis fossin millors, però em temo, oh maledicció divina, que no ho he aconseguit.  A la següent parada ha pujat un captaire que ha començat a proclamar als quatre vents que Déu no existeix.  Renegava de tots i de tothom al·legant que, d’existir, mai hauria permès la vida tan miserable que duia.  La noia se l’ha mirat, però no ha dit res.  En realitat, tot és subjectiu, he pensat.  Perquè la impressió que m’oferia aquell tipus tampoc era la d’algú totalment caigut en desgràcia; amb problemes, sí (com tots), però no semblava que hagués arribat a copsar l’abisme.  No pas com jo.   En aquell moment, no he pogut més i m’he aixecat del seient amb un impuls diví, m’he tret el bloc de notes de la butxaca i li he tirat a la cara tot pretextant que, si el que deia era cert, al menys que ho posés per escrit, com acostumo a fer jo.  El metro s’ha aturat i he baixat, tot i que no era la meva parada, content d’haver aconseguit un altre deixeble per a la causa, m’he dit, ha xiuxiuejat ella.  Però un cop el vagó ha desaparegut, empassat per la foscor del túnel, em temo que potser, altra vegada, tot han estat imaginacions —o si més no, deformacions— meves.  Sigui com sigui, ara m’he quedat sense bloc de notes.  M’adono que encara em queda molt per fer el cim i que tot és un immens desastre adornat amb sanefa.  Però, fins i tot a través de la desgràcia, he sentit com ella anava repetint en una lletania: “Faig peu en els llunyans erms de la meva ànima desagraïda”.  I jo també, maca, he pensat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: