Enviat per: Jordi | 16 Novembre, 2015

Forget Abigail

El poeta s’aclareix la gola.  S’acaricia la barba en un gest que delata a les clares el seu nerviosisme.  Amb un dit tímid, corre un centímetre la cortina, però les bombetes enceses a peu d’escenari l’enlluernen i no veu gairebé res.  Tot i així, sap que la sala està plena.  El silenci és esgarrifós, paralitzant.  Empassa saliva per quarta vegada.  Ara ja no hi ha volta enrere.  Ja està allí, a tocar de l’escenari, però la seva ment segueix amb el rum-rum habitual: li va repetint que tot allò serà un desastre.  Ell procura no escoltar-se-la.  Sigui com sigui, ha de tirar pel dret, es diu.  Surt a escena.

El silenci de mort només és trencat per les seves passes i pel cruixir dels taulons de fusta del terra a mesura que els va trepitjant.  Es col·loca davant del micròfon, el pica lleugerament amb un dit.  Amb parsimònia mal dissimulada, es treu el paper de la butxaca i, mentre el desplega, s’adona del lleuger tremolor de la mà.  Ja passarà.  Comença a recitar.

A meitat de la segona estrofa, pensa que no n’hi havia per tant.  La veu flueix i les síl·labes van desfilant una rere l’altre de manera compassada, sense escalabornar-se.  De sobte, el renou d’una cadira arrossegant-se i una silueta que pren forma dins la foscor i després desapareix.  Algú acaba de marxar de la sala.  La llum impedeix veure qui és.  I si és ella?  El dubte penetra dins la seva ment.  Perquè si és ella, ja no cal seguir amb la comèdia.  El poema l’ha escrit per ella, pensant en ella i amb la idea que ella se l’escolti, però si no hi és, quina mena de sentit té, tot plegat?  Igualment, ara ja és allí, davant del públic, i ha de continuar.  Intenta esbandir els pensaments foscs, ara toca estar centrat i recitar.  O intentar-ho.

Sisena estrofa.  La persona que ha marxat abans, fos qui fos, no ha tornat.  El tremolor torna a aparèixer a la mà.  Segueix llegint però els incòmodes núvols d’idees funestes s’ajunten.  Però això, ella no ho faria, oi?  Encara que el poema sigui molt dolent, al menys per respecte es quedaria a la sala, veritat?  S’embarbussa a la tercera línia, entre “desassossec” i “del teu cos”.

Novena estrofa.  Li ha semblat que algú del públic reia.  Mare de Déu, si estic aquí a dalt buidant la meva ànima, imbècils!  Comença a perdre el control del poema, els finals de les frases s’ajunten amb els començaments de la següent.  També ha notat un lleu tartamudeig al final de dos hemistiquis.  De bon grat tornaria corrents al camerino a plorar pel lamentable espectacle que està oferint, però ha d’acabar.  Ara tot es revela com una idea pèssima.  Mai s’hauria d’haver ofert a recitar davant d’un auditori.  Fins ara, les parets de l’habitació havien estat l’únic públic.  Però és que, clar, aquesta nit ella hi seria.

Dotzena estrofa.  En queden dues més, però són dues muntanyes infranquejables.  El recital ja ha perdut tot significat.  No es veu amb cor de continuar.  Acaba la frase del vers (que irònicament finalitza amb “l’apoteosi dels teus malucs”) i deixa de recitar.  Amolla el paper, que cau a terra; el braç li penja, mort.  El poema, doncs, roman inacabat, sense la tretzena i, sobretot, la catorzena i definitiva estrofa, la que dóna sentit a tot plegat.  S’eixuga la humitat dels ulls amb el dors de la mà.  Només vol perdre’s dins d’un sot per no tornar mai més dalt d’un escenari.  Gira la mirada vers la cortina del darrere, d’un color vermell horrible, i marxa capcot, amb una opressió al pit i un nus a la gola.  És hora d’abandonar els somnis sobre la poesia i tornar al despatx d’on no hauria d’haver sortit mai.  Se’n va arrossegant els peus, les espatlles caigudes, s’entrebanca amb ell mateix, desapareix d’escena, entra al camerino, tanca la porta per desaparèixer del món.

Davant una demostració de sentiments tan sincera, la gent s’aixeca i aplaudeix entusiasmada.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: