Enviat per: Jordi | 13 Juny, 2015

Recomanacions còmics (XIV): “Ciencia oscura #1”, de Rick Remender, Matteo Scalera i Dean White

Vet aquí un científic que inventa una màquina per viatjar entre dimensions per tal d’anar a d’altres mons a cercar invencions tals com la cura del càncer, la recepta de la pau eterna, etc., etc., i portar-les cap el nostre món.  Òbviament, amb aquesta premissa, des de la primera vinyeta ja sabem que la missió fracassarà, que si no no hi ha història: un sabotejador dins del propi grup espatlla la màquina i aquesta propulsa els nostres herois a la primera dimensió que troba per, després d’un temps indeterminat, tornar-los a enviar a una altra i després a una altra i després a una altra…  Per tant, entre viatge i viatge, s’hauran de preocupar de dues coses ben bàsiques: la primera, seguir vius, i la segona, estar a lloc quan el comptador del trasto arribi a zero i siguin enviats a un nou món.

Rick Remender, guionista habitual de Marvel, a més d’imprimir molta acció a la història, hi afegeix un component quàntic, i és que, segons explica un personatge, cada decisió que prenem crea la nostra realitat, però la que no prenem també en crea una altra d’alternativa (per exemple: vaig pel camp tot xiroi i trobo dos camins; trio l’A, la qual cosa implica que acabo de crear una dimensió paral·lela on un altre jo va pel camí B).  Així, el número de móns creat tendeix a infinit i els nostres viatgers poden anar a petar a qualsevol mena de món estrambòtic: una primera guerra mundial on els alemanys lluiten contra uns indis sioux aparellats amb armes futuristes, una societat dominada per simis blancs, un món que sembla l’extensió de la cantina de Star Wars, etc.  El guió és frenètic i aquest primer volum, format per sis números grapa americans, es llegeix en un pim pam.  El problema és que Remender opta per obrir la història amb corredisses i persecucions per part de granotes gegants amb bastant mala baba (¿?), o sigui, amb la narració ja començada, i mitjançant flash-backs ens va posant en antecedents, però no és fins el quart número que comencem a entendre de què va això i qui són aquesta gent que corre i pateix tant.  En aquest tipus d’edició això no és problema, però en la grapa mensual potser se t’acabi la paciència i ja no arribis fins el quart número.  De tota manera, sembla que no ha estat així i les vendes als EUA van prou bé.  No m’agrada, però, el recurs d’utilitzar texts de suport (bafarades quadrades) amb les reflexions del personatge enmig de seqüències d’acció, ja que, al meu parer, alenteixen la lectura, al marge que si t’està perseguint un indi futurista armat amb una destral làser, potser no estiguis per gaires soliloquis filosòfics.  Normalment, a l’hora de ressenyar còmics americans, només cito al guionista i al dibuixant, tot i que també existeixen a la indústria l’entintador i el colorista, però aquí val la pena ressaltar també la labor immensa d’aquest darrer (curiosament anomenat White), ja que els punts forts del còmic són el disseny de vestuari dels personatges i la utilització del color —amb predominança dels tons forts—, que brilla especialment al primer capítol, tot un gaudi per a la vista.  I, per acabar, dir que aquest és un còmic d’Image, una editorial independent, i a Espanya normalment és Planeta qui acostuma a publicar aquest tipus de material (té els drets de Dark Horse, per exemple), però aquesta vegada ha estat Norma qui se l’ha fet seu i, val a dir-ho, amb molt bon criteri.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: