Enviat per: Jordi | 9 Setembre, 2014

La mar de feliç

Una vegada, algú em va dir que els moments més importants de la vida són aquells que et succeeixen sense gairebé adonar-te, passen pel teu costat com ventijols provinents d’una costa propera i, quan pares esment que alguna cosa t’està refrescant, és quan el vent ja ha desaparegut del tot; és a dir, només te n’adones i el valores quan ja no el tens.  No sé perquè començo el text d’aquesta manera, però és que, tot i haver-me criat entre lletres (el meu pare tenia una impremta), mai se m’ha donat gaire bé escriure i m’ha vingut aquesta frase al cap i m’ha semblat bona idea utilitzar-la.  Però, en realitat, el que volia explicar-vos no va per aquí.  Es tracta del mar.  Fa uns quants anys —no tants com per haver-me’n oblidat però tampoc tan pocs com per no estar segur del record— feinejava al mar.  Suposo que es pot dir que era mariner (i dic suposo perquè era aquesta una feina gens vocacional a la qual em vaig veure abocat per circumstàncies de la vida) i treballava en un vaixell de pesca.  Ens llevaven cada dia abans de la sortida del sol, com si volguéssim competir amb l’astre per veure qui era més ràpid, i ens n’anàvem a jóc just després d’ell.  La feina era ben senzilla, alhora que dura: recollir les xarxes del dia anterior, revisar pesca, refer xarxes, tirar xarxes per l’endemà.  Em vaig passar així nou anys de la meva vida i bé me’n podria haver passat nou vegades nou més, si no fos pel que un dia esdevení.  Recordo que aquell dia el mar estava especial.  Bé, el mar sempre és especial, però aquell dia, no sé, un baf, una boira invisible, una sensació, un calfred a l’espinada.  I és curiós, perquè suposo que tota la tripulació ens deuríem llevar per tal de pencar com cada dia del món, però no recordo ningú més a coberta.  Em veig a mi sol fumant la primera cigarreta del dia recolzat a la barana de fusta rònega i humida, quan el vaig veure.  Primer em vaig pensar que era un efecte de l’oratge, una escuma provinent d’una onada que s’ha enfilat una mica més que les altres, però alguna cosa em va fer retenir la vista en aquell tros de mar.  I llavors vaig tornar a veure quelcom.  Una espurna, un reflex que em va enlluernar durant mig segon.  Ara el mar tenia tota la meva atenció.  El mar: talment un déu o un ésser sobrenatural amb el poder de llevar i donar vides a voluntat.  Li has de tenir molt de respecte, gairebé veneració.  He vist a molts xitxarel·los fer-se el merda i acabar desapareguts sota les aigües per no escoltar a qui en sap, per no lligar bé aquell cap, per no voler reconèixer que la vida humana alguna dia finirà.  És clar que cap d’ells (suposo) va veure el que jo vaig veure aquell matí.  L’aparició es va mostrar clarament davant meu, sortida de les fondàries cap a un aire que no necessitava.  I ara us hauria de contar alguna reacció grandiloqüent com ara que vaig desmaiar-me o que vaig notar com em faltava l’aire o allò tan recurrent de fregar-se els ulls repetides vegades.   No, res de tot això.  Una única cosa recordo, d’aquell matí.  No vaig tenir por, ni em va donar per cridar, ni em va semblar un somni i ni tan sols vaig pensar que estava fora de la realitat.  Només em vaig sentir com un nen petit.  Vaig recordar totes les vegades que amb el pare, que ni era mariner ni l’importava set sous la vida del mar, anàvem al circ, aquell lloc màgic on un tipus era capaç d’escopir foc, un altre es ficava dins un canó i el disparaven sense prendre mal, dos homes amb les cares blanques i els nassos vermells vestits amb robes estrafolàries arrencaven somriures de la gent, bé forçats, bé sincers, però aconseguien aquest efecte.  I vaig tornar a creure que, si un ésser com aquell existia, potser jo també podia fer realment el que desitjava.  L’endemà vaig fer la bossa, vaig deixar el vaixell i em vaig buscar una feina d’ajudant d’impremta.

Mai més he tornat al mar.  Ara sóc jo qui, cada vegada que conjuga la paraula apresa, el crea, el mana, el transforma.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: