Enviat per: Jordi | 25 Juliol, 2014

Algun dia tot aquest dolor no tindrà cap importància

Ja té nassos com a vegades esdevenim objectius inefables de la riota del destí.  Aquell dia, per descansar de la feina (el cas es trobava en un autèntic atzucac) vaig anar a prendre’m un whisky al bar de sempre.  Em vaig asseure, vaig demanar la consumició, vaig remenar els glaçons (us estalvio la resta de la litúrgia, segur que ja la coneixeu prou) i va ser en aquell moment tan prosaic de comunió amb mi mateix quan vaig adonar-me que l’havia perdut.  Al somriure, em refereixo.  Intentava provocar una fesomia que fos, al menys, remotament propera al rictus anhelat, però em va ser absolutament impossible.  Cercava i cercava, però no el tenia per enlloc, ni tan sols a la butxaca oblidada de sempre.  Reflexionant amb el so de la música grollera de fons, vaig parar compte que la pèrdua del somrís només es podia haver produït a la pista de ball la nit anterior: devia ser durant el remenar de malucs de la morena mentre s’allunyava, que em va impressionar de tal manera que, ho recordo perfectament, ho vaig comentar amb mi mateix amb el somriure sardònic congelat a la cara.  El tema és que tal pèrdua esdevenia un greu contratemps.  Necessitava resoldre el cas de manera immediata i, per tant, m’era del tot imprescindible somriure (sempre i quan no fos de manera burleta, que així moltes investigacions se n’han anat en orris) si volia engalipar al beneit de torn.  Per sortir del tràngol, vaig demanar-li al cambrer si em podia deixar el seu, que ja li tornaria, i l’home, molt amable, va accedir.  Un cop col·locat a lloc, per veure si m’esqueia, em vaig acostar a la rossa asseguda sola a la taula del darrere.  Però no va funcionar.  Esclar que això ho atribueixo al fet que encara havia d’avesar-me al novell moviment de llavis i aprendre a utilitzar-lo de manera natural; amb més rodatge hauria resultat infal·lible, segur, però aquest cop la noia es va limitar a esquivar les meves paraules i fer una baixada d’ulls.  Per si de cas, abans de marxar del tot, vaig anar-me a mirar al mirall del lavabo, no fos cas que amb la inquietud me l’hagués col·locat malament, i va ser allí quan vaig entendre perquè no havia funcionat: era tort, traspuava hipocresia i deixava entreveure falsedat.  Però no tenia altre remei que enfrontar el cas amb ell perquè, ara mateix, no en tenia d’altre.  De tota manera, a mig camí em vaig aturar a l’oficina d’objectes perduts per si havien localitzat el meu.

—No senyor, ara mateix no tenim cap somriure.  Si li interessa, tinc pendents de recollir tres cors trencats, dues alegries una mica pansides perquè són sense compartir i una tristesa una mica escampadissa.  Tot plegat ha assolit la data que tenien els propietaris legítims per reclamar-ho, així que si li fa il·lusió algun d’aquests objectes, se’l pot endur de franc.

Un pèl begut encara del bar i també consirós (potser se m’havia encomanat una mica la tristesa de la oficina d’objectes perduts?) vaig endinsar-me cap el meu destí amb el somriure fals i prestat.  El paio a qui li devia els calés no estava de gaire bon humor, naturalment.  Jo duia la quantitat justa sol·licitada però no així els interessos reclamats.  Òbviament també, aquest darrer punt no li va fer cap mena de gràcia.   El Filòsof (així l’anomenaven) abans de disparar-me amb la pipa, em va disparar amb una llarga peroració sobre la seva vida que només va aconseguir augmentar la meva angoixa.  A la fi, no vaig poder més.  Vaig cridar que callés d’una vegada i, acte seguit, el món es va fondre.

I ara, aquí estic.  En un moll de cara a l’aigua amb un nyanyo al cap i unes sabates de ciment ben cofoies als peus.  I el pitjor de tot no és que llueixi un somriure ben idiota a la cara que ni tan sols és meu, no, sinó que reconec perfectament de qui és el que apareix a la cara del Filòsof.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: