Enviat per: Jordi | 3 Abril, 2014

És llegenda (Richard Matheson: 1926-2013)

Recordo que el primer cop que vaig veure El increíble hombre menguante jo era molt petit.  No sé dir de manera exacte l’edat, posa-li uns deu anys, potser dotze.  Estava a casa dels meus avis i la feien per televisió, i recordo que aquella història sense artificis, sense quètxup i sense monstres amagats rere portes, d’un home que es va fent petit petit fins a desaparèixer de tothom, em va fer molta angúnia. Perquè va prémer una tecla, una de fonamental que a vegades també s’activa de manera onírica. I si un dia desaparec de la meva vida? I si tothom em busca i ningú em troba? I si em poso a cridar “Ei, sóc aquí!” però ningú em sent ni em sentirà mai més? El mèrit del creador de la història, Richard Matheson, és burxar en les pors fonamentals de l’home, principalment la solitud.  I això és el que tenen en comú tan aquest protagonista com el de la seva novel·la vampírica Sóc llegenda: ambdós estan sols en un món nou i hostil, en són dolorosament conscients i, el pitjor de tot, no hi ha res que puguin fer per canviar la situació on, de fet, ni tan sols entenen com s’hi han vist abocats. Però aquesta manca d’explicacions és el què menys importa.  Ells primer les busquen, esclar, és la condició humana de voler saber-ne més, però en el cas dels esforços del supervivent del llibre per entendre la nova realitat i així potser revertir-la, l’esperança es revelarà tan necessària com fútil i tot acabarà acabant d’una manera preciosament terrible: el final de la novel·la et deixa clavat a la butaca i li dóna significat al títol en tota la seva cruesa.  I el final de la pel·lícula de l’home minvant és aquest meravellós i transcendental monòleg on ell, no només accepta finalment el seu destí i la nova condició (que comporta quedar exclòs de la resta de la humanitat) sinó que va molt més enllà i descobreix, o creu descobrir, el sentit de la vida, al menys de la seva.  Nosaltres no som tan petits com ell (tal volta sí insignificants) però molt probablement ens hem sentit igual davant la contemplació d’un cel nocturn.  Les paraules de Matheson són perfectament vàlides molt més enllà del context de ficció on van ser creades i serveixin les meves pròpies com a homenatge.

Anuncis

Responses

  1. Excel·lent entrada! 14 anys tenia jo quan vaig llegir “Soy Leyenda” en el número 98 de la col·lecció Bestsellers Planeta. Va ser per a mi un trasbals enorme. Un dels llibres que van marcar la meva adolescència alienada. Per sort ara no estem sols en aquest món de vampirs.

    Com vas amb els senyors Anderson i Toledano? Un llibre per a subratllar-lo tot sencer.

    Salutacions..

  2. Gràcies! He de reconèixer que a vegades se’m fa una mica pesat tant passeig i tanta reflexió, però sí que és cert que moltes frases, sortosament, són per emmarcar.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: