Perspectiva i reordenació del territori vital

Li hagués volgut explicar tot.  Tot.  Però els meus ulls de seguida defugiren els seus.  Així, la frase finalment pronunciada: “cafè i donut, si us plau”, em va semblar una cel·la.  I encara que els barrots fossin de sucre i jo mateix n’esdevingués el carceller, al cap i a la fi, barrots i carceller érem.  Un cop més, em pensava que hauria de postergar l’assumpte —que en aquestes alçades ja començava a ser realment enutjós— però quan finalment em va dur l’esmorzar, no vaig poder evitar el pensament (també ensucrat si voleu, us ho consento) que la vetllada, tal volta, prometia més del que jo mai hagués gosat esperar-ne.

3 pensaments sobre “Perspectiva i reordenació del territori vital

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s