Enviat per: Jordi | 7 Desembre, 2013

Història secreta del zapatófono

El zapatófono (en anglès: shoe phone; en català: sabatòfon o sabatòfona si el que l’utilitza és un tros de porc senglar) és aquell estri tan enginyós que consisteix en un telèfon en forma de sabata o, dit al revés, una sabata que té funcions de telèfon.  L’estri es pot veure en els tebeos d’Anacleto (posteriorment també en els Mortadelos) i a la sèrie de TV Get Smart, traduïda aquí com a Superagente 86.  Però, on va sorgir primer l’invent?  Qui en va ser el creador, l’insigne Manuel Vázquez o tal vegada Mel Brooks?  Anem a intentar dilucidar tal qüestió.  Mitjançant la Wikipedia, comprovem que la sèrie (poc seria, d’altra banda) va estar en antena als EUA des del setembre de 1965 fins al mateix mes de 1970.  Ara es tractaria de trobar les dates en què Vázquez va crear i dibuixar les històries del seu inefable agent secret, però aquesta, ai las!, és una informació més difícil de rastrejar, car l’Espanya franquista no es preocupava massa per documentar la creació d’un personatge de tebeo.  En aquell moment (i fins i tot ara) devia ser considerada una informació poc menys que irrellevant, si no directament imbècil.  Tot i així, les fonts consultades (un altre cop la Wikipedia, no ens enganyem) indiquen que Anacleto: Agente secreto va ser creat l’any 1964.  Però, tot i conèixer la data de creació de l’agent secret patri —que queda clar és anterior a la del superagente— tot personatge neix amb unes característiques determinades, però al llarg de la seva trajectòria va evolucionant i en va incorporant i perdent d’altres, com ara els estris variats que utilitza.  Dit d’una altra manera, que molt probablement el zapatófono no va aparèixer a la primera història d’Anacleto (encara que aquest fet no ha estat comprovat empíricament), sinó que segurament sorgeix més tard, quan les aventures d’ambdós agents es simultaniejaven en el temps i en l’espai de la pell de brau.  O sigui, que tanta peroració per trobar-nos gairebé com al principi, amb el mateix dubte original (que seria com el pecat original però en dubte, clar, el seu propi nom ja ho indica).  Però no cal desesperar, perquè un paràgraf localitzat a la informació sobre Anacleto pot desfer el tort i treure’ns de l’entrellat.  Diu així:

“Según algunos, el modelo de Anacleto sería James Bond; el propio Vázquez, sin embargo, aseguró en una ocasión que se había basado en Maxwell Smart, el protagonista de la serie televisiva “Superagente 86”. En Anacleto se hace uso continuado de todos los gags relacionados con el género: mensajes secretos, microfilms, agentes dobles, etc.

Per tant, insistint un cop més en què tal demostració no és empírica, el subtext del paràgraf anterior és molt aclaridor i permet albirar una sèrie de conclusions, que tot seguit exposo a mode de finalització d’aquest treball de recerca tan engrescador.  Val a dir que per arribar a les darreres explicacions ho he fet mitjançant el principi de la Navalla d’Occam, segons la qual entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem, és a dir, que, en igualtat de condicions, l’explicació més plausible sol ser la veritable.  Per tant:

A) No podem determinar amb certesa qui va ser primer: si l’ou o la gallina, si el zapatófono d’Anacleto o el del 86.

B) No obstant, i tenint en compte que el propi Vázquez va reconèixer la influència de la sèrie de TV, tot permet suposar que va copiar el zapatófono de l’agent televisiu per incorporar-lo al seu personatge de còmic, ja que, si aquesta explicació no fos veritable, ho hauria de ser una d’aquestes altres dues:

b1) Vázquez va inventar el zapatófono i a algun productor de TV americà que llegia Anacleto (allà a la seva Wichita natal, per exemple) li va agradar tant que el va incorporar al 86.

b2) Ambdós invents foren simultanis en el temps i no relacionats l’un amb l’altre.  És a dir, que dues persones, gairebé a l’hora i sense cap tipus de contacte entre elles, van arribar a la conclusió que la millor manera de parlar per telèfon és fer-ho mitjançant una sabata i, a sobre, bastant atrotinada.

Vistos aquests dos corol·laris b menor, es pot coincidir amb mi (i amb Occam, que dit al revés és maco) que l’explicació més raonable és la B.  Per tant, podem afirmar, amb gosadia i atreviment, que el primer zapatófono fou vist a la sèrie del Superagente 86 i va ser més tard quan es va incorporar a les pàgines de l’agent secret amb tupè.

Advertisements

Responses

  1. Impressionant entrada. Per menys que això les universitats anglosaxones organitzen un grup d’investigació.

    Què tal vas amb l’últim de Pron? Jo vaig llegir els dos anterior i en van agradar molt, però no m’acabo d’animar amb aquest.

  2. Gràcies! En realitat, un cop redactada l’entrada vaig descobrir una web que verifica la invenció del zapatófono per part de Mel Brooks i vaig estar a punt de no publicar-la, però després de la feinada de la recerca no vaig gosar. El darrer Pron m’està agradant molt, tot i que alguns contes els acaba de manera previsible. No li conec els llibres previs.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: