Enviat per: Jordi | 17 Juliol, 2013

Recomanacions còmics (XII): “Doctor Extraño: Dentro de Shamballa”, de J.M.DeMatteis i Dan Green

Sempre he pensat que, si un és guionista d’un personatge amb característiques màgiques com ara el Doctor Extraño —el mestre de les arts místiques de l’univers Marvel— estaria bé que, apart de saber escriure (això es pressuposa) estigués versat en la matèria de la qual el personatges n’és expert i així les històries guanyarien un plus.  L’exemple més clar és Alan Moore, reputat mag blanc com ell mateix reconeix, que va deixar ben palesos els seus enciclopèdics coneixements a Promethea, obra excepcional de la qual en faria una crítica si no fos que aquesta és insuperable.  En el cas de la història que ara ens ocupa, no és un còmic pròpiament dit, es tracta més aviat d’una novel·la il·lustrada, tot i que en la seva part final recupera el clàssic llenguatge de còmic amb les bafarades.  El Doctor té la missió d’aplicar tres conjurs a tres parts del món ben màgiques i tel·lúriques per tal d’ajudar a produir el següent pas evolutiu de la humanitat, assumpte que finalitzarà a Shamballa, la ciutat mítica amagada a les muntanyes del Himàlaia, també coneguda com a Xangri-La.  Alguns afirmen que no es tracta d’un lloc físic, sinó d’un recinte només accessible mitjançant determinats estats de la ment proporcionats per la meditació o bé per una evolució superior.  També es diu que l’artista i viatger rus Nikolái Roerich hi va arribar, com explica ell mateix en els seus llibres.  Però, tornant al tema, en aquest còmic dels anys vuitanta ara reeditat, el protagonista no deambula per la història sense rumb fix com ha fet durant els darrers anys en les seves aparicions en vàries col·leccions (no en té de pròpia) i he intuït que el guionista, J.M.DeMatteis, autor d’un altre dels millors còmics de superherois que mai he llegit, Spiderman: La última cacería de Kraven, sap molt bé de què parla perquè té coneixements sobre el tema, aspecte que he corroborat després a internet: va practicar el budisme durant una etapa de la seva vida.  Per tant, no tenim aquí una obra buida de contingut on la màgia s’esmenta només de passada sense cap més finalitat apart de la simple citació (eh, Bendis?) sinó una història profunda plena de significat i amb referències que agafarà qui pugui i qui no, doncs es quedarà amb les boniques coloraines de les il·lustracions, bellament realitzades per Dan Green, una sèrie d’aquarel·les magnífiques.  De fet, les ressenyes que he llegit per internet de l’obra diuen que és molt maca, sí, però avorrida.  Per això escric aquestes línies, per demostrar que no hi estic d’acord.  Òbviament, si el tema no interessa entenc que ho pot resultar, però em sembla de justícia destacar la feina dels seus autors i també demostrar que, al menys en aquella època, quan les editorials de superherois arriscaven i els hi deixaven plena llibertat, es produïen autèntiques meravelles de culte com aquesta, avui dissortadament impossibles de repetir perquè només manen els diners, que provoquen productes clònics i sense essència degut als designis empresarials de Disney (propietària de Marvel) i Time Warner (propietària de DC).  És per això que avui en dia la majoria d’autors reputats del mitjà marxen a les editorials independents, on cobren menys però gaudeixen d’una llibertat inaudita a les majors.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: