Enviat per: Jordi | 7 Juny, 2012

Les cròniques venusianes

Ahir va morir l’escriptor Ray Bradbury.  Etiquetat de manera injusta com a “escriptor de ciència-ficció”, això ha provocat que molt gent ni tan sols s’hagi acostat a la seva obra.  Però de què parlen Les cròniques marcianes si no és del cor humà?  A què fa referència Fahrenheit 451 si no és als límits de la bogeria que podem arribar a assolir com a societat?  Era un escriptor impecable i implacable, un poeta, un visionari, però sobretot, i és per això que estimo les seves obres, un nen petit que mai va créixer amb una imaginació descabdellada i encomanadissa.  L’anomenaria geni si no fos que posar-li un adjectiu, ni que sigui aquest, em fa l’efecte d’encasellar-lo i, en el seu cas, això no ho podem fer mai de la vida (ni, molt menys, mai de la mort).  A través de les seves obres, que en són moltes, ens va ensenyar a qüestionar-ho tot, també a nosaltres mateixos.  Ens va ensenyar que abans de conquerir les estrelles, hem de conquerir la nostra pròpia ànima.  Ens va ensenyar a ser alegres, però sense perdre mai la capacitat de crítica vers el món que ens envolta.  Ens va ensenyar (i això ho dedicà als que ens agrada escriure però, en realitat, es pot aplicar a qualsevol faceta de la vida) a buidar-te fent el que realment t’agrada i a no deixar-ho enllestit fins estar segur que és immillorable.  Des d’ahir, tots plegats som una mica més orfes, encara que damunt dels nostres caps tinguem un asteroide transitant que porta el seu nom.  A la lluna, també existeix el cràter Dandelion —dent de lleó— batejat així en honor a una de les seves obres mestres: El vino del estío (Dandelion wine).  Però Ray, tal com correspon a la seva manera de viure, no ha volgut marxar sense fer-ho de la manera més màgica i literària possible: el seu trànsit ha coincidit amb el de Venus davant del sol, fenomen astronòmic que només tornarà a ocórrer d’aquí cent vint anys.  Igual que Mark Twain va marxar (i va arribar), amb el cometa Halley, ell ho ha volgut fer amb el planeta que porta el nom de la deessa romana de l’amor.  I ja escolto la pregunta: “Ei, un moment!  Si havia de marxar amb algun planeta, aquest havia de ser Mart!”.  No, dic jo.  Cada planeta, i això ho sap qualsevol aficionat a l’astrologia, representa una energia concreta que, com totes les energies, es pot canalitzar bé o malament.  L’energia marciana, ben enfocada, correspon a l’ímpetu, la iniciativa, la voluntat, la capacitat de comandament; mal enfocada és, bé, per alguna cosa el déu de la guerra era Mart.  En canvi, Venus en harmonia representa la capacitat afectiva, la sensibilitat artística, l’entusiasme, l’alegria, la fascinació, la tendresa, la capacitat de gaudir de tots els aspectes de la vida.

En quin millor planeta podria viatjar ara Bradbury per l’espai?


Anuncis

Responses

  1. I agree!!! una lástima, con cada página que he leído y leeré de él se respiraba un aire de nostalgia que te impulsaba a seguir leyendo. A toast for Bradbury!!! descansi en pau


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: