Enviat per: Jordi | 15 Mai, 2012

Recomanacions còmics (X): “Habibi”, de Craig Thompson

El primer contacte que vaig tenir amb l’obra de Craig Thompson va ser amb Adiós, Chunky Rice i recordo que un cop acabada la lectura, vaig quedar astorat de com una història amb aquells dibuixos d’aparença tan infantil podia arribar a ser tan trista i colpidora alhora.  Habibi ha trigat set anys en realitzar-la (i el número resulta curiós, perquè té connotacions de caràcter màgic, igual que la pròpia història) i ens explica en, si fa no fa unes set-centes pàgines, com dos nens orfes (nen i nena) malviuen enmig d’un desert indeterminat en una època indeterminada i són separats per circumstàncies de la vida per, després de molts anys i de passar les mil i una (sí, les mil i una nits es troba sempre en el rerafons de la història) finalment retrobar-se.  I no estic xafant res explicant això, perquè en aquesta obra, més que el què, importa el com.  És una història de transformacions i de superació personal que ens parla d’allò diví i d’allò humà que nia en tota persona, de Déu i del Diable, dels camins celestials entre núvols plens d’angelets tocant l’arpa (són asexuats, vés què han de fer, si no) i dels terrestres, plens de fang i de malfactors amb ulleres de sol amagats rere cada duna esperant fer una malifeta.  El còmic —que no oblidem està realitzada per un occidental— resulta un sincer homenatge a la cultura islàmica, a vegades tan desconeguda i sempre tan manipulada.  Però, si per alguna cosa destaca, és pel perfecte assemblatge entre text i dibuix: el traç obre meandres de segles pretèrits farcits d’arabescos, estrelles tartèsiques, símbols geomètrics entrellaçats, caràcters alambinats com serps retorçant-se i circumferències com llunes d’alabastre, tot plegat en unes composicions de pàgina fascinants.  I, per dotar a la història de més complexitat, l’autor ens narra, perfectament inserits dins la trama, fragments de la Bíblia i l’Alcorà —llibres molt més semblants entre ells del que interessa que es sàpiga— que va relacionant amb les peripècies dels protagonistes; un tel de divinitat, aquest, present en tota la història i compost dels elements de les parts esotèriques de les religions (els amagats, els que no s’expliquen a missa de vuit ni es criden dalt del minaret a les cinc de la matinada): la Càbala del judaisme, el sufisme de la religió musulmana i el gnosticisme del cristianisme.  I poca cosa més a dir, perquè internet està farcit de crítiques i lloances a l’obra molt millor que aquesta i qui vulgui podrà aprofundir-hi en tots els seus detalls.  Només que si l’Univers i tots els seus secrets poden cabre en una sola paraula, aquesta és la millor manera d’acabar el text; amb una de sola, que, en aquest cas, només pot ser: Inshallah.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: