Enviat per: Jordi | 24 Octubre, 2011

L’home de glaç vs.els retoladors Potombo

Mai hagués dit que un record,

en blanc i negre i mal emulsionat

, talment com les pelis de Súper 8,

podia ser només una intersecció.

Això era la Plaça de la Virreina per a mi

Fins que fa poc, sense anar més lluny

(i podria anar-hi si volgués, t’ho ben asseguro)

Doncs, deia, vaig descobrir-hi uns pots de pintura, sota una taula d’un bar, en una cantonada qualsevol, en un dia com un altre

I amb ells, vaig pintar un llenç que creia immutable

Ara groc, ara fúcsia, ara carbassa (i fixa’t que, amb les mateixes lletres, la paraula oculta que es forma és acabar)

I de fúcsia, en surt siau

I amb groc:

cor

—i no pas roc—.

Per tant,

(i ja té nassos que jo, dient-me Manel, et digui això)

((i no penso molestar-me gaire en separar els conceptes i si la majúscula no t’agrada, reina, te la confites))

Adéu Dolors.

Punt i final

Anuncis

Responses

  1. Hola Jordi!

    Fa dies que et busco per què necessito el teu conte corregit per acabar de tancar lo del llibre. És una mica urgent.

    Gràcies!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: