Enviat per: Jordi | 20 Setembre, 2011

El laberint de l’escriptura

Labyrinth Dreams: Create

Jo, illa de mi mateix, crec que he fet honor a aquest nom, perquè ja no duc la motxilla carregada a l’esquena, però encara la sento.  Però ep!, la mitologia, la mitologia!  Com sempre, és ella la que ens dóna la solució per a sortir-nos-en!: el laberint.  I el minotaure, que no és més que la part bestial de l’home que hi entra i que es perd i avança i retrocedeix i s’acaba entortolligant amb ell mateix, arquitecte i creador en temps pretèrits de despropòsits i del seu propi nus del qual, òbviament, només hi pot sortir ell, de la mateixa manera que (encara que això ni es diu ni s’explica als nens amb bata blanca de l’escola de pedra), també només hi pot entrar ell.  Però xst!, que és un secret!  Els altres creuen —de debò s’ho han empassat—, que hi poden entrar; realment n’estan convençuts, però s’autoenganyen amb pretextes que ni les mateixes velles del lloc s’empassarien i que, a més, titllarien de pretensiosos si els puguessin escoltar; i els rebutjarien de seguida, però no ho fan perquè tenen molt poques dents (i és per això que l’adverbi “esmoixinat” també s’ensorrà dins el mar com illa volcànica).  Però que tot això, laberint de paraules, no ens desvïi de la qüestió primordial, que és: i com rediantres es surt del laberint?  I el fil que porta a la roda de la màquina de filar n’és l’explicació i la llavor de tot plegat.  El fil i la dona.  Perquè és una dona qui et dóna el fil (i atenció que aquí l’accent no és tan important), Teseu fill meu, i no pot fer ni una engruna més del que ja està fent per tu.  Però aquest és un altre secret, encara que molt més obvi.  Ets tu qui ha de saber emprar el fil, única arma contra unes banyes d’ivori celestial que estriparien la Via Làctia si s’ho proposessin (però no ho fan perquè la seva feina és una altra, aquí a la terra, encara que això no treu que la banya esquerra estigui lleugerament esbiaixada cap al nord-est, la qual cosa fa que, quan el brau torça lleument el coll per a envestir en un gest que, segur, en d’altres circumstàncies hom podria considerar ben graciós i fins i tot bell, la banya apunti directament cap amunt, cap a la dotzena casa).  Tu has de saber emprar-lo.  O fes-te una forca amb ell i penja’t, si no ets prou home.  O arrenca’t els membres i, t’ho garanteixo, si el brau et troba ja no et farà res.  O, si vols, si tens valor, si goses, tu, heroi encara indigne de les consonants mudes, vés a per ell.  Enfronta-t’hi (encara que ja saps que no hi haurà confrontació, veritat?, sinó una abraçada bullint, però no bestial; forta, però no punyent; digne, que no imprescindible).  I és a partir d’aquí quan tu, Minotaure (perdó, Teseu), hauràs de llençar el fil (o potser era abans que ho havies de fer?).  Però no pateixis, car encara hi ets a temps.  De moment, tota aquesta confrontació succeeix sobre els caminois i canals d’un cervell de be del mercat del poble.  Ara ja estàs preparat?  Ja et sents prou valent?  Doncs apropa’t a ella i que dels seus pits brolli llet i mel i que formin dolços camins que seran, al cap i a la fi, on s’assentaran les bases de les parets del nou laberint.  El de debò.  Però no oblidis que tu ja tens el fil, fill meu.  I, sobretot, no oblidis que tu tens també el llapis.  Oh creador!

(escrit a una cambra de mala mort d’un hotel d’Iràklio en estranyes circumstàncies, amb una pica massa sospitosa a la dreta, una paret blanca al davant, una ampolla de Bacardi Breezer —que en realitat mai es va arribar a encetar— a l’esquerra, i un llit desfet al darrera.  I sense haver fumat res)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: