Enviat per: Jordi | 24 febrer, 2011

Recomanacions còmics (VII): “Asterios Polyp”, de David Mazzucchelli

Fins ara, David Mazzuchelli tenia en el seu deure l’adaptació en vinyetes de la novel·la de Paul Auster Ciutat de Vidre i el dibuix d’un dels millors Batman de la història i del millor Daredevil.  I ara, després de quinze anys de silenci creatiu, torna amb la seva primera novel·la gràfica com a autor complet, Asterios Polyp, escrita, dibuixada i planificada by himself (la grandària del volum i la utilització de paper reciclat també són cosa seva).  Però, què i qui és Asterios Polyp?  O millor dit, què te l’obra que la fa tan bona?  És la història d’un professor cinquantí al qual un dia se li crema l’apartament de luxe on viu i la única cosa que se li acut és agafar el primer bus que passa i baixar-se en un poble de mala mort, on tornar a començar des de zero fent de mecànic.  Estrany?  Potser sí, però no tant com el fet que el narrador que ens introdueix en els fets sigui el seu propi germà bessó nonat que morí durant el part i que ens parla des de vés a saber on.  A partir d’aquí es desenvolupen dues línies narratives: present i passat.  A cop de flash-backs, veurem (i tal vegada comprendrem) els motius que han dut a Asterios a tan dràstica decisió, principalment una relació de parella que no va funcionar.  Però la grandesa de l’obra rau en com l’autor empra l’art del còmic per a mostrar els sentiments dels personatges.  Així, en una discussió amb la parella, el diferent traç emprat en un i altre, ja ens indica que allò no rutlla (veure exemple).  O bafarades entortolligades ens mostren, sense dir-ho, un apropament entre ambdós.  Per no parlar de l’ús magistral del color, cada personatge té el seu propi i la combinació dels mateixos (espectacular, el final) també ens indica coses.  I l’arquitectura dels espais, tant interiors (el disseny de les formes) com exteriors (les pròpies vinyetes), també té un pes molt important dins la concepció de l’obra: no cal oblidar que el mateix protagonista ensenyava arquitectura a la universitat, però era un arquitecte de dissenys —un teòric— ja que mai cap projecte seu va anar més enllà del paper per consolidar-se en el món tridimensional (serveixi això també de metàfora).  Tot, amb uns personatges absolutament propers que gairebé pots tocar, i la guinda són quatre pàgines magistrals on queden palesos, i sense paraules, tots els aspectes de la vida en parella.  Imprescindible.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: