Enviat per: Jordi | 10 febrer, 2011

Tot passant l’estona

I estava jo, intentant passar l’estona, quan m’ha donat per pensar i donar-li voltes al tema mateix de les estones.  Perquè, estaria bé tenir un rellotge que, en comptes de donar les hores, donés les estones (i de pas, les gràcies), no?  El problema, però, seria quan la gent et demanés l’hora i els hi responguessis coses com ara “són tres estones i quart” o bé, “falta una estona per en punt”.  Probablement, no t’entendrien.  Però és igual, perquè el que aquest instrument proclamaria és la importància de l’estona, mai prou valorada.  Amb elles al poder, si en podríem fer de coses!  Podríem estonejar tunejant tunes (pels carques) o iTunes (pels moderns) o bé perdre l’estona en el que ens donés la gana i trobar-nos-la de sobte i posar-nos contents!  I no oblidem estar una estona a Stonehenge, que ja seria el súmmum!

Però es clar, tot és inventar quelcom i de seguida, ai las!, han de sortir-hi patologies associades, la nostra societat és així.  En aquest cas, l’estonafilia, que s’aplicaria a la gent que no pot veure a les estones i sempre estan ocupats fent coses per tal d’evitar-les: vinga, vinga, més, més!  O sigui, l’executiu estàndard.  Es clar que no podem oblidar l’altra cara de la moneda, i és que això també faria sorgir una nova ocupació: els estonaterapeutes, que serien gent armada amb bates blanques (que això sempre dona una pàtina de seriositat) i grossos rellotges metàl·lics que farien molt soroll (que òbviament, seria “tic, tac” perquè si fessin “píii, píii!” llavors serien olles exprés).

I què tal crear bancs d’estones?  Així, amb les que et sobressin, podries ingressar-les i recuperar-les en voler per fer amb elles el que més et plagués!  I amb interessos!  Però, es clar, la paraula banc fa repelús, ho entenc.  Per no parlar de quan el banquer et recordés que estàs en estones vermelles, quin mal tràngol!  I comerciar amb elles?  Vagi a l’estoneria més propera, avui oferta, pagui dues i se n’emporta tres!  No, tampoc.  És un producte altament personal i, sobretot, intransferible.  Jo, amb l’estona d’un altre, no sabria ben bé què fer-ne (al marge que trobaria de molt mal gust fruir-la jo i no pas ell), així que no, tampoc.  Idea descartada.

Però, es clar, anant encara una mica més lluny, suposa que avui tens un mal dia, estàs espès i et sents les mans de marbre, quan vas i agafes l’estona que t’havies guardat tan curosament per ara, quan, catasclan! (onomatopeia estranya però documentada: l’estona que li va caure a Peeters a Utrecht el 1973 va fer aquest soroll), et cau a terra i se t’esberla en mil bocins!  Oh, horror!  I ara què?  Aquí entrarien en joc els reparadors d’estones, gent preparada i eficient que en un plis-plas te les arreglen.  És més, ara em ve al cap la història de l’arregla-estones que se’n va trobar una al carrer. Estava espatllada i li va saber greu deixar-la allí, abandonada.  Per tant, encara que ningú la reclamés com a seva, se la va endur a casa per reparar-la. Després de dedicar-li el seu temps, talent i afecte, un cop la va tenir arreglada, en un formidable cop del destí, es va adonar que, en realitat, l’estona era seva!  Ni tan sols s’havia adonat que l’havia perduda!  Però el descobriment li va fer obrir els ulls i, a partir d’aquell moment, va decidir dedicar més estones a ell i als seus, que no pas al seu negoci, que, encara que benintencionat, li feia perdre les pròpies estones.

I ui!  Sense adonar-me’n, se m’ha acabat l’estona que tenia per redactar això.  Així que adéu i fins d’aquí una estona!

Anuncis

Responses

  1. mans de marbre…

    mira que text el bonic, eh? però per llegir “mans de marbre”, un sintagma deixat caure, n’hauria llegit trenta de dolents.
    hauria de dedicar més estones a passejar sota l’arbre vermell.
    vas de prosista però ets un poeta i no ho pots evitar 😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: