Enviat per: Jordi | 16 Setembre, 2010

Cap gir

L’Ernest caminava per la platja sota la llum del capvespre.  Feia poc que havia complert els vuitanta anys i avui, en aquesta clara, neta i estiuenca tarda a punt de finir, li venia de gust passejar.  Per no neguitejar a la Neus, ella sempre tan patidora de mena, li havia dit que avui soparia a casa l’Eduard.  Si no passava res, no tenien perquè assabentar-se de la mentida ni l’un ni l’altre.  Però avui volia estar sol.  I en aquest lloc.  Fa molts anys, quan era un vailet, havia passejat per aquesta mateixa platja.  El pare el va deixar sol uns minuts al passeig marítim, després d’arrencar-li la ferma promesa que no es mouria de lloc, mentre ell anava a parlar amb uns senyors, el pare i els seus negocis de pa sucat amb oli.  Però l’Ernest no li va fer cas.  Va canviar l’incòmode banc per la ribera i la quietud per córrer al costat de les onades, estirar-se a terra i jugar amb la sorra.  Li encantava la sensació de l’arena lliscant per les seves mans.  I s’imaginava que cada gra era un planeta a on hi vivien insectes microscòpics, o fins i tot persones diminutes organitzades en algun tipus d’estranya societat que no tenia res a veure amb la seva.  I es va dir, car era massa petit per saber què implicava una prometença, que de gran volia estudiar aquells móns petits, volia veure allò que la gent gran no veia, o si ho feia no ho deien, per retrobar-se així amb els meravelles que sabia que estaven allà dintre els grans, però que la seva vista no tenia prou intensitat per a contemplar.

Ara, setanta i escaig anys més tard, l’Ernest pensa que mai va estudiar res relacionat amb aquella escena infantil que tan feliç l’havia fet.  I és que la guerra li va partir la vida en dos.  Però, no.  Sabia que allò era una excusa.  Era molt fàcil legitimar els fracassos personals en uns temps que, veritablement sí que havien estat molts durs i difícils, però ell sabia que molt abans de tot això ja havia torçat el camí.  Mentre encara pensava en els grans de sorra, ja anava a l’Escola de Perits Industrials a aprendre avorrides tècniques per tirar endavant el negoci tèxtil familiar.  I seguia volent ser científic o biòleg o alguna professió on pogués desenvolupar la seva innata capacitat analítica i la seva gran curiositat.  Però no volia dir-li això al pare.  Li hagués trencat el cor i la mateixa esquerda, després de posar cap per avall a vàries generacions d’il·lustres i reeixits avantpassats, hagués acabat arribant, en la seva darrera cuada, fins al negoci familiar.  I a partir d’aquí, totes les explicacions posteriors relatives al seu fracàs havien estat perfectament legitimades de cara els demés pel gran conflicte.  És que una guerra trenca moltes coses, ja se sap…  Van ser temps molt durs…  Però ell no es podia parlar a sí mateix en aquells termes.  Ara ja no li costava gens reconèixer que aquella era la paraula.  Ni mala sort, ni malastrugança, ni mals temps ni ja t’ho deia jo que.  Fracàs.  Amb totes les seves lletres.

Per això, en aquesta clara, neta i estiuenca tarda a punt de finir, volia tornar a sentir que encara era possible viure els seus somnis.  Va asseure´s ran de mar com antany i després d’acariciar la sorra amb els capcirons dels dits, va alçar la mà a l’alçada de la cara, amb un grapat dins, per deixar de mica en mica que els grans s’escolessin cap avall tot resseguint-los amb la vista.  Ara pensava que s’havia convertit en un rellotge de sorra.

Una parella passejava pel passeig marítim i la noia, en veure’l, va exclamar:

—Pobre home!  Se li ha girat el cap!

I d’haver-li arribat aquelles paraules, l’Ernest hagués desitjat amb totes les seves forces que fossin veritat.

Anuncis

Responses

  1. La mer, le seul lieu de monde ou l’on puisse être a la fois perdu et proche a soi même, entouré pour ses propres rêves.
    😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: