Enviat per: Jordi | 12 Març, 2010

El darrer carnaval

Anit vaig somiar que tenia un llibre entre les mans.  Em trobava en una habitació desconeguda, però alhora familiar, i estava de peu dret al costat d’una taula.  Vaig girar la tapa del llibre per obrir-lo per la primera pàgina.  I vaig adonar-me que la història que explicava començava pel final i l’inici es trobava a les darreres pàgines: estava narrada al revés.  Això, emperò, no em va deturar, encara que de seguida vaig desitjar haver-ho fet, perquè, esglaiada, vaig llegir com una família sencera moria o desapareixia de sobte.  Tots ells.  En un gest sobtat i carregat de por, vaig tancar el llibre i vaig tornar a obrir-lo per la darrera pàgina, pel començament de la història, volia veure’ls a tots ben presents.  I allí estaven, els mateixos protagonistes que tot just feia un moment s’havien fet fonedís com per art de màgia, ara hi eren i estaven molt feliços.  I això em va posar molt trista.  Com era possible que, en dues-centes quaranta-set pàgines, perquè sabia sense mirar-ho i amb precisió absoluta que aquest era el número de pàgines exactes del llibre, s’hagués arribat en aquell desenllaç, aquella conclusió final tan devastadora?  Avergonyida de la meva pròpia basarda, vaig tancar el volum i vaig deixar-lo sobre la taula a on, suposava, estava abans.  De sobte em vaig adonar que l’habitació estava a les fosques i que només hi havia una petita làmpada de peu, que era la que m’havia il·luminat tota l’estona per permetre’m llegir.  I vaig veure també una finestra.  Vaig anar-hi, perquè necessitava que allà a fora existís alguna cosa perfecta que negués la història que acabava de llegir i que em llevés la pesador.  Arrossegant els peus i l’esperit, m’hi vaig plantificar al davant, era de nit.  A la llunyania es distingien les llums de la ciutat i, de tant en tant, els fars d’algun cotxe passaven llaurant la foscor.  Eren les úniques llums vives.  Totes les altres restaven quietes, somortes, expectants.  I al cel, una lluna plena brillant, molt brillant.  I jo que volia deixar de sentir-me pesada.  Volia volar i anar cap a ella, però no podia fer-ho perquè el vidre de la finestra m’ho impedia, i no podia obrir-la perquè no tenia obridor o jo no tenia mans.  I a on les tenia?  De cop i volta, les meves mans es trobaven al voltant d’un trapezi i jo em gronxava amunt i avall a càmera lenta sobre la pista d’un circ sense espectadors.  I en aquell moment vaig obrir els ulls i vaig descobrir-me estesa al llit.  Corrents, vaig anar cap a l’estudi per apuntar-ho tot mentre encara durava l’atmosfera.  Vaig agafar la meva llibreta de neguits (amb cinc separadors de colors, un per cada un dels meus estats d’ànim més comuns), vaig obrir-la pel color groc de la malenconia (que dissortadament estava ja molt ple de notes; no així el verd de l’alegria, que tot just tenia tres pàgines escrites), i vaig apuntar tot això.  Ara ho rellegeixo i encara no sé quin és el significat del meu somni (sí és que en té).  La única cosa que sé és que encara et trobo a faltar molt, però el cert és que cada vegada menys.  I per això ja és hora, potser, d’iniciar el darrer carnaval (quina expressió, aquí la vas clavar) i de tornar a instal·lar-me en el tràfec de la vida per a reivindicar-me a mi mateixa.  I de deixar les píndoles al fons de tot del calaix.  Sí.  Però el que vull fer ara és donar-te les gràcies per tot el que em vas ensenyar.  Perquè potser ja és hora de posar en pràctica la primera lliçó (te’n recordes de quan va sorgir, en aquell restaurant com un gos mort, abandonat a la carretera?): Res del que aprens serveix de res si no ho poses en pràctica.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: