Enviat per: Jordi | 31 Octubre, 2009

Sóc una gelera escrostonada

gel

Avui m’he decidit a obrir la porta per a descongelar-ho tot.  Diuen els entesos que això s’ha de fer periòdicament per a garantir un bon ús de tot el sistema, però jo no ho havia fet fins ara perquè creia que, per a fer-ho, eren del tot indispensables les instruccions i no sabia a on eren.  Però ja he après que no n’hi ha d’instruccions, no existeixen, és només obrir l’estança i deixar que la calor de fora desfaci els turons glaçats de l’interior.  I així ho he fet i tot s’ha començat a desfer.  Primer, la sorpresa no desitjada de l’agost.  Després, la rancúnia del setembre (sí, encara hi era) i acte seguit, la conseqüència de l’octubre.  I no s’han quedat al marge ni l’empatia del juny ni la eufòria del juliol, a on va començar tot.  Ara ja està l’estança gairebé buida de capes glaçades, només queda un bassal d’aigua que em recorda el camí.  Potser el més saludable sería eixugar-lo, però no m’hi vull acostar gaire.  Tinc por de veure-t’hi reflectida i al girar-me, no trobar-te.

Anuncis

Responses

  1. Un motxo, wàter avall i fora problemes.

    Bonica metàfora del canvi climàtic. 😛

  2. Ets un poeta, Puig.

  3. Gràcies! El que passa és que hi fa molt ajuntar-te amb la gent bona de debò: sempre se t’enganxa alguna cosa 🙂


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: