Enviat per: Jordi | 26 Setembre, 2009

A l’atac!

ran

—A l’atac!

Els quatre exèrcits de l’emperador Tsun Yeng, de la dinastía Xing, es van posar en moviment.  El general Sur Besh havia donat l’ordre, i axí, quaranta mil homes a peu i amb l’espasa desembeinada, van començar a correr pel desert, aixecant un gegantí nuvol de pols, que junt amb la cridòria, la suor i les cames groc llampant movent-se amunt i avall, configuraven el paisatge.  Res estrany en aquells temps de guerra, si no fós perquè l’enemic no es veia enlloc.  Cap altre núvol de pols en front i cap presència en els flancs.

Després de mitja hora de correr com esperitats, els quaranta mil homes dels exèrcits de Tsun Yeng estaven desfets i morts de cansament.  Ara, tot just caminaven arrosegant les pesades botes.  Suats i sense esma, seguíen avançant mantenint l’alerta, encara que era bastant improbable que l’enemic aparegués del no-res enmig d’un desert inmens i sense turons.

Vistes així les coses, el soldat ras Li Po, tot gosant discutir les ordres rebudes, li va comentar al capità Xien si no creia que atacar així, a la valenta i sense cap enemic al davant, no era potser una cosa molt agosarada.

—Que t’has tornat boig, soldat?  Les ordres han de ser sempre obeïdes, així que calla i torna a la formació!

Al cap de disset dies de seguir la marxa, sense queviures des de feia una setmana i ja només amb aigua, els quaranta mil homes dels exèrcits de Tsun Yeng es van veure reduïts a cinc-centes cadàveriques figures que seguíen avançant.  I van arribar a un riu molt profund i cabdalós.  Els soldats es van mirar per saber què havíen de fer, i com que el general Sur Besh ja feia dies que havía mort, l’oficial de major graduació era ara el capità Xien que, no sabent tampoc què fer, no va gosar canviar els plans, així que els soldats van entrar al riu arrossegant els peus i, al cap d’uns metres, desapareixien engolits per les aigües profundes i moríen abans d’arribar a l’altra ribera.

Així que Li Po es va tornar a decidir a parlar amb el capità:

—Capità, amb tots els respectes, ordres són ordres, ho sé, però, creu que si construïm una barca amb els troncs dels arbres que aquí hi ha, no contradiem les ordres?

I el capità hi va estar d’acord, així que va manar aturar-se als soldats, però l’ordre va ser inútil perquè ja no en quedava cap de viu, excepte ell mateix i Li Po.

Així que van construir una barca, van travessar el riu, i a l’altre costat es van trobar, per fi, amb les tropes del general Xu’en, l’enemic irreconciliable de l’emperador Tsun Yeng.

—Capità, jo no sé vostè, però jo estic mort de fam i de set i aquesta gent semblen molt ben peixats.  És una heretgia suggerir que ens hi unim?

—Li Po, sincerament t’ho dic, jo ja estic fart d’obeïr ordres, i més si són tan bèsties com la darrera, així que renuncio al meu rang, a la meva reputació i al meu honor, i unim-nos a l’enemic!

I dit i fet, es van ajuntar als exèrcits del general Xu’en.  I un cop menjats i beguts i dins la formació d’infanteria, van escoltar la primera ordre del general, pronunciada mirant cap a una planície totalment deserta i a on només hi vivia la claror del sol:

—A l’atac!

kagemusha

Advertisements

Responses

  1. Molt millor així, Jordi.

    “Lo bueno si breve, dos veces bueno” :p

  2. Doncs sí. Però pensa que he tingut molt temps per a revisar-lo 🙂

  3. Jo també he tingut temps aquest estiu per a revisar coses… però no n’he tingut ganes. La calor m’atonta.

    Ara que hem encetat l’octubre m’han vingut les ganes de tronara aescriure’m al damunt! 😮


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: