Enviat per: Jordi | 7 Setembre, 2009

Tintín ho té negre

Tintín portat per quatre negretsEn una noticia apareguda al diari fa pocs dies, se’ns informa que un ciutadà belga d’orígen congolès, està fent tota una creuada contra l’àlbum Tintín al Congo, d’Hergé, el qual vol retirar del mercat.  Segons al·lega, la obra té clars continguts racistes i atempta contra la dignitat dels seus.  Raó no li falta.  És cert que el llibre està ple de clixés i els seus ancestres surten sempre al servei dels amos blancs.  Però s’ha de tenir en compte que va ser escrit al 1931, en plena època colonial belga, per tant, com qüalsevol altra obra artística, respon als paràmetres socials i culturals de la seva època.  Per això, que ara aquest home, negre com el carbó, es dediqui a perseguir fantasmes, blancs com la llet però sense cadenes (les van utilitzar per esclavitzar al seu poble), mira, no deu tenir res millor a fer.  El veritablement greu del cas és que una institució cultural i pública, la biblioteca de Brooklyn (Nova York), hagi decidit retirar el llibre dels seus prestatges.  No és la única institució que ho ha fet, una gran cadena de llibreries ja  ho havia fet previament, però es tracta d’una empresa privada que, com a tal, pot prendre les decisions que consideri més adeqüades per al seu negoci, al marge de si aquestes agraden o no.  Però la biblioteca, per definició, és de tothom.  A més, consultant el llibre en el seu catàleg, apareix amb l’estat de missing.  Sí, uns collons missing.  Retira la fitxa del catàleg.  O posa-li censored.  O digues que no em dóna la gana que tu vegis aquest llibre, perquè després m’aniràs a Harlem i voldràs que quatre negres d’allí et portin en llitera (encara que si tens sort t’en sortiràs, només que seran quatre infermers i la llitera, la de l’hospital).  Molt probablement hauran fet això per pressions polítiques, però es comença retirant Tíntin al Congo en un intent inútil d’allunyar-lo del públic, i el següent pas és retirar Casablanca perquè Humphrey Bogart hi apareix fumant tota l’estona.  O ja posats, calem foc també a tots els llibres sobre nens índigo, total, no deixa de ser una teoria sense cap mena de base científica, no fos cas que contaminessin ments amb aquests documents, perquè el que diuen serà cert o no, però no és millor deixar que cadascú ho decideixi per sí mateix?

La foto correspon a una crema de còmics a Nova York al 1948.  I mira si n’estan, de contents!

Tots els còmics a la foguera!

Anuncis

Responses

  1. És increïble. Han començat amb el Tintín al Congo i després segurament continuaran amb Tintín al Lotus Blau, on surten altre cop clixés culturals, en aquest cas dels xinesos. I després amb El Cranc de les Pinces d’Or, on surten àrabs. I per què no, també amb el Tintín a Amèrica. No sé si en aquest cas els que se sentiran ofesos seran els gàngsters o els indis (perdó, First Nations, com volen que se’ls anomeni).
    En fi, que com que en Tintín es mou per tot el món, qualsevol pot començar a dir que s’ha ofès al seu poble… Segur que sortirà alguna protectora d’animals dient que en Tintín maltracta el Milú duent-lo per tot el món i exposant-lo a tants perills…
    Per si de cas, aneu a una llibreria i compreu la col·lecció abans no els treguin del mercat. D’aquí a poc, us fitxaran si intenteu comprar un Tintín!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: