Enviat per: Jordi | 29 Juny, 2009

El futur és daurat

Booster Gold

Dins l’univers fictici dels superherois americans, hi han els de primera divisió, Spiderman, Batman i companyia, i també els de segona, és a dir, personatges als quals s’els hi endevina un cert potencial i que semblen estar a l’espera que arribi algun autor que els hi sàpiga treure tot el suc.  Dins aquesta categoria jo hi posaria al Caballero Luna o al Doctor Extraño.

Però, apart de tots aquests, també hi ha els de tercera regional, és a dir, personatges que, al menys a mi, no em desperten el més mínim interès i que no donaria ni un duro per ells.  I dintre aquesta categoria sempre hi he posat a Booster Gold, personatge de la DC creat als anys 80.  És un tio que ve del segle XXV al nostre present i que el seu únic mèrit consisteix en fabricar-se un uniforme amb la tecnologia del futur per a poder volar.

Però, mira tu com són les coses, han hagut de passar vint anys perquè algú hagi fet bo al personatge i sàpiga com tractar-lo.  I és que la seva sèrie és molt entretinguda, perquè el guionista, Geoff Johns, ha trobat una direcció molt bona per a explotar el fins ara inconegut potencial del personatge.  Perquè ara les històries no es centren en els seus poders, no, sinó en la seva capacitat de viatjar pel temps.  L’han convertit en un viatger encarregat de vetllar perquè res ni ningú alteri la continuitat espai-temporal, ja que una sèrie de viatgers malèfics volen alterar successos del passat per modificar així el present.  La sèrie juga molt bé aquesta carta i es converteix en un homenatge als millors moments passats de l’univers DC, ja que Booster hi viatja constantment, i això també fa que per les històries desfilin els principals personatges de la casa.

A més, amb unes lleis força coherents a l’hora de tractar el sempre difícil tema dels viatges temporals, cada cop que es modifica un succés, es crea una línea temporal diferent que dóna orígen a una realitat paral·lela, per tant, a l’estar en un altre univers, es pot fer amb els personatges (amb tots, els més famosos també) el que es vulgui, desde matar-los a modificar el seu “status”, perquè res del que succeeixi tindrà rellevància en l’univers “oficial”, i això dóna un marge de maniobra molt gran.

En definitiva, un divertiment excel·lentment ben fet.

The blue and the gold

Anuncis

Responses

  1. només em quedo amb la frase final de tercer número: “vamos a reunir a la vieja panda”…mi gallina de piel ante el momento…homenatge a un dels cómics més importants dels noranta, un dels pocs que mantenia el tipo!! la JLA de Giffen i DeMatteis..personatges ara que sembla que estàn maleïts per culpa del mamon de Dan Didio…que si no fos pel grandíssim guionista que és Geoff Johns ja hagués estat assassinat


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: