Enviat per: Jordi | 28 Juny, 2009

Corre, corre!!!

Running from bluesCollons! Ja ho sé que només queden dos minuts, val? Calla la puta boca i deixa’m fer! I el rellotge digital de la immensa bomba marca exactament un minut i cinquanta-dos segons. Tot el cos de l’artificier Peris dels Mossos està amarat de suor. Està agenollat a terra, manipulant l’artefacte i envoltat de trossos de cables tallats, cargols i serradures de metall, mentre el seu company Rovira s’el mira de peu, amatent. El verd, el verd, has de tallar el cable verd! No, el verd no! No veus que està connectat al condensador de tritoni, com el talli volem tots pels aires, hòstia! I ara què fem? Espera, ja ho tinc! Si anul•lem les ones gamma del condensador, podré tallar el cable! I com ho fem això? Necessito alguna cosa aïllant, no sé, un tros de cel•lo, alguna cosa. I d’on treiem ara un tros de cel•lo? No ho sé, cony! Espera, una tireta serviria? Sí, es clar, sí que serviria! És que al venir cap aquí hem passat per una habitació a on he vist una farmaciola. Doncs ves-hi, cagun cony i porta-me-la de seguida, hòstia puta nen, que d’aquesta no ens en… I Rovira ja està al passadís, un passadís blanc, immens, expectant, desconegut. Cinquanta-sis segons i el temps que és ara una llosa de marbre al seu damunt. Però on és la puta habitació? Anhelant, sense forces, el cor a la gola, voldria tenir cent ulls i dues-centes cames però no les té, passa per davant de totes les portes, mira a l’interior de cada cambra, però la farmaciola no apareix per enlloc i les portes que es van fent grosses i s’allunyen. Va, va! Clic! Déu del cel! A Peris se li afluixen les barres de cop, la juntura del trifoide de la bomba acaba de saltar pels aires! Nononono, no pot ser! I sense la juntura que ho colli, apareix a la bomba un goteig de querosè acompanyat d’un fum blanc i prim a pressió que xiula com una locomotora! No! Això peta abans d’hora! Si no tapo la fuga estem perduts! I Peris doblega el cos sense treure els dits del cable verd per no perdre-li la pista, allarga l’altre braç mig metre cap amunt, i amb la ma tapa la fuga de querosè, però el forat de la paret metàl•lica té el contorn del tot roent. Roviraaaa, pel que més vulguis, vine jaaaa! Aquí, és aquesta! Rovira obre la porta amb l’espatlla d’una sotragada, però només es troba amb una pissarra i cadires. Merda, això és una aula de formació, aquí no és! I ara cap a on tiro? Gira el cap pertot arreu en un intent inútil d’obtenir visió d’ull de peix, deu mil portes a la dreta, vint-mil a l’esquerra i pujant. No, no, no, això no em pot estar passant a mi! A punt de taquicàrdia, tira per la dreta, comença a obrir portes amb el colze, el cul, amb la part del cos que hi té més aprop, esperant trobar la farmaciola anhelada, i cada cop de porta contra la paret és un batec del seu cor que ressona per tot l’edifici. I Peris a terra que ja no pot més, el dolor de la ma incandescent és insuportable, crida, i gairebé sense forces ni sense ment, es mossega el seu propi braç estès per a no desmaiar-se, els dits inflats, arroentats, la visió difuminant-se-li per moments. Disset segons. Per fi! La farmaciola, blanca, vermella, miraculosa, salvadora! Rovira l’agafa d’una revolada, donant-se sense voler un enorme cop de genoll contra una taula, hòstia puta santa, i surt d’allí esbufegant. Els talons no li toquen el cul, el fetge està a punt de sortir-li per la boca, el cap li dona voltes, gira pel passadís, arriba a la cambra de la bomba, Peris estès a terra xop de suor i mig mort, obre la farmaciola, les mans que semblen peus, tot el contingut cau a terra, agafa la capsa de tiretes, en treu una, estripa l’embolcall amb la boca i la dóna però ja a Peris, que l’enganxa amb una ma a lloc, per tallar tot seguit el cable verd amb el darrer bri de força que li queda. El querosè deixa de gotejar i el rellotge de la bomba queda aturat en tres segons. Peris desenganxa de la paret de metall la butllofa immensa que és ara la seva ma i cau desplomat. Rovira sent que pesa cent tones, s’estira a terra també i es recull en posició fetal bleixant. No està malament per ser el primer dia després de vacances!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: