Enviat per: Jordi | 17 Juny, 2009

La paràbola de l’home bala

human cannon-ballhuman cannon-ballhome bala

Quan vaig entrar a treballar al circ, en la primera en què em vaig fixar va ser en la funàmbula.  Vem iniciar la relació bastant ràpid, però al final ho vaig deixar, cansat de caminar sempre per la corda fluixa.  Amb la trapezista tampoc va anar millor, tot eren salts al buit sense xarxa.  Després vaig estar amb la malabarista, però no suportava estar gaire temps amb ella, em feia sentir com un juguet voleiant a les seves mans.  Així que vaig optar per embolicar-me amb la domadora de lleons, que va fer honor al seu aspecte de gata maula; va resultar ser tota una tigressa, però no vaig aguantar el ritme, al cap d’una setmana ja estava exhaust i amb tot el cos ple d’esgarrapades.  Per tant, m’en vaig anar amb la pallassa, i sí que és cert que em feia riure, però en tot moment vaig tenir la sensació de ser jo el tonto i ella la llesta.  Així que finalment, en un acte del que ara em penedeixo, vaig seduir a la dona del llençador de ganivets.  Per això, quan fa molt poc que ella li ho ha explicat tot amb llengua metàl·lica i esmolada, he corregut a amagar-me dins aquest vell canó farcit de socarrim i teranyines.  Llàstima que avui inaugurin amb ell els actes del desè aniversari.  En fi, espero que al menys apunti cap a la caseta de la dona empassa-sabres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: