Enviat per: Jordi | 27 Mai, 2009

Memòria d’escaquista (II)

escacs

Amb el cap encara enterbolit i la mirada caduca, vaig decidir marxar d’allí.  Dins la maleta hi tenia la meva roba perfectament plegada i a punt d’estrenar frontera, així que em vaig canviar la camisa per no anar amb el vermell per bandera.  El dictamen del seny estava claríssim, però quan portava fetes tot just quatre passes per agafar un taxi cap a l’aeroport i a la vorera, esperant per creuar, ha passat pel meu costat el trambaix.  I el conductor se m’ha quedat mirant.  I m’ha fet que sí amb el cap sense apartar els seus ulls dels meus, fins que ha tornat a mirar cap al camí metàl·lic que l’esperava.  Per què ho ha fet? Era una mirada intensa, estic segur que aquest home em coneix.  Però jo no.  Jo i els meus maleïts buits de memòria.  Des de l’adolescència que els he patit.  La meva infantesa és una línea recta feta amb rotring en un full en blanc, però la pubertat és una xarxa enredada.  Durant molts anys he viscut renegant del maleït fat, fins que no vaig tenir més remei que aprendre a conviure amb els forats.  Per a mi, és absolutament natural creuar-me amb gent pel carrer que no conec de res i ells que em saluden efusivament.  Gairebé mai sé el que he fet quan em deixo dominar per les emocions, només a vegades en queden rastres físics com ara fotografies o postals que rebo d’estranys.  Per tant, aquest fet d’avui no és gens extraordinari, és només un gra més en el meu rosari particular.  Hi havia alguna cosa en la seva mirada que no em deixa marxar.  No, no puc deixar aquest assumpte pendent, per rar i enterbolit que sembli, d’una manera o altra l’he de tancar.  Per tant, he anat cap a casa meva.

I aquí estic, davant del meu portal de la plaça del Rei, a punt per creuar el llindar.  I no puc deixar de pensar en la nota de ma desconeguda que duc a la butxaca.  Qui és mort?  La Laura és morta?

Obro i tot està en silenci i en penombra.  Les persianes abaixades, com si algú (jo mateix?) ho hagués deixat tot enllestit abans d’anar-se’n de viatge.  Tot està net i ordenat.  Cap rastre de sang i molt menys d’algun cadàver.  Entro al dormitori, el llit de matrimoni fet.  Hi deixo la maleta i el portàtil.  Al menjador tot correcte.  La televisió apagada, la planta regada, la foto de la Laura i meva a on semblem feliços inalterable.  Aquí no hi ha res estrany, així que m’en vaig.

I ara què?  S’acaba aquí la meva investigació?  Només se m’acut una cosa per fer.  Anar a veure al Manfred.  Va ser qui em va introduir en el món dels escacs.  Ens vem conèixer a la feina fa un grapat d’anys.  Alternava els anàlisis borsaris amb la docència a la facultat de matemàtiques, però tot es va acabar el dia en què li va caure a sobre aquella terrible acusació.  I ell mai ho va negar, així que dos més dos igual a quatre, li sumem un grapat de proves, li restem un brillant futur i el resultat és igual a menys que zero.  A partir d’aquí es va recloure a casa seva, tot el dia llegint i estudiant i del món ja només en volia treure un coneixement renaixentista.  Ens vàrem veure un parell de cops més, però ell ja no era el mateix, i no per la barba blanca que lluïa a fora, sinó per la taca negra que carregava a dins.  Però no se m’acut a qui més anar a veure ara, així que agafo un taxi i li dic que em porti de seguida al carrer de la torre.

Advertisements

Responses

  1. Si el tramviaire et va girar el cap, et va mantenir la mirada és perquè segur que creuaves en vermell. Un roig encès és un pas prohibit, però tu volies agafar el taxi per marxar volant… i per evitar-ho el tramvia s’ha interposat en el teu camí per a fer-te reflexionar.

    El camí metàl·lic, com bé dius, és el destí marcat que tots seguim, estiguin visibles i incrustats sota els nostres peus o no.

    tens un assumpte pendent que fugint en avió no resoldràs. Un cop n’hagis tret el desllorigador, aleshores no et caldrà cap avió, només passejant pel Gòtic en tindràs prou per deixar enrere el passat… o fruir-ne amb la seva resolució.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: