Enviat per: Jordi | 14 Mai, 2009

Afecte per la papallona

papallona blava

Una tarda de, posem diumenge, de l’any 2005 vaig anar a veure una pel·lícula anomenada El sonido del trueno.  L’argument prometia dinousaures i viatges en el temps, un còctel suficientment atractiu, però el cert és que, al final, la peli no valia gaire, encara que em vaig quedar amb un detall dels títols de crèdit: based on a short story by Ray Bradbury.  Així que, encuriosit per saber-ne més, vaig anar a la font original i vaig llegir aquest relat curt, El ruido de un trueno, que està disponible clicant aquí.

I el relat em va encantar.  Per la senzillesa, per la brevetat, però sobretot per les múltiples possibilitats que oferia la idea.  Però, al mateix temps, em vaig quedar amb la sensació de que alguna cosa se m’escapava, que el conte tenia un rerafons que no acabava d’entendre, que l’escriptor volia dir alguna cosa que no m’arribava.  Així que vaig seguir investigant, i al final en vaig treure l’entrellat.  Perquè un escriptor de debò no posa elements casuals en la seva obra, tot té un perquè.  I si Bradbury opta per posar una papallona en la història en comptes d’un escarabat piloter o una cuca de llum, és per algun motiu.  I el motiu és que, el que hi ha al darrera del conte és l’efecte papallona.

Aquest efecte diu, literalment, que l’aleteig d’una papallona a Hong Kong pot desfermar una tormenta a Nova York, i es fa servir en diversos camps de la ciència, com ara en la teoria del caos.  Però, aplicat a la vida quotidiana, es pot entendre com que un acte mínim pot arribar a afectar i fins i tot provocar-ne, a un altre de molt més gran, i els dos aparentment sense connexió entre ells.  O sigui, que tot i tots estem interconnectats, això ve a dir, idea que tampoc és nova perquè ja apareix des de fa molts milennis en vàries religions.

Sense anar més lluny, el fet que aquell dia jo anés al cine, ha provocat una cadena d’aconteixements que han arribat, de moment, fins a l’escriptura d’aquesta entrada, i potser algun lector, arrel de la lectura, vagi a buscar més informació o vés a saber què farà.  Tot això perquè jo una tarda de, posem diumenge, estava avorrit.

Advertisements

Responses

  1. Crec que és molt agosarat pensa que els nostres minúsculs moviments tenen tantes conseqüències.

    lluna


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: