Comparteix:

Mai hagués dit que un record,

en blanc i negre i mal emulsionat

, talment com les pelis de Súper 8,

podia ser només una intersecció.

Això era la Plaça de la Virreina per a mi

Fins que fa poc, sense anar més lluny

(i podria anar-hi si volgués, t’ho ben asseguro)

Doncs, deia, vaig descobrir-hi uns pots de pintura, sota una taula d’un bar, en una cantonada qualsevol, en un dia com un altre

I amb ells, vaig pintar un llenç que creia immutable

Ara groc, ara fúcsia, ara carbassa (i fixa’t que, amb les mateixes lletres, la paraula oculta que es forma és acabar)

I de fúcsia, en surt siau

I amb groc:

cor

—i no pas roc—.

Per tant,

(i ja té nassos que jo, dient-me Manel, et digui això)

((i no penso molestar-me gaire en separar els conceptes i si la majúscula no t’agrada, reina, te la confites))

Adéu Dolors.

Punt i final